L'assassinat de la noia de Ripollet, m'ha conmocionat, com pot ser que dos menors, amics d'ella la vagin a buscar i la puguin assassinar?
Segons diuen les notícies, va ser per un tema d'enamorament, i que un dels dos la va matar i l'altre només mirava.
TOTS DOS SÓN CULPABLES, i que passarà?, se'ls aplicarà la Llei del Menor i d'aquí quatre dies a casa.
No hi haurà justícia ni per la víctima ni la familia.
Com pot ser que cada vegada hi hagi més violència, a què ens estem enfrontant realment?
A vegades em pregunto el tipus de societat que em construït en aquest món, en el que no para de succeïr actes de vandalisme i violència.
Com pot ser que dos nois aparentment exemplars, normals, (segons diuen, i què és ser normal?)
puguin cometre un acte tant brutal.
El que no poden al.legar es que no sabíen el que feien, perquè a aquesta edat es sap el que es fa.
El meu còndol a la família i a totes les que per desgràcia han hagut de passar per aquest tràngol tant dolorós, que es perdre un fill i més en aquestes circumstàncies.
9 comentarios:
Per què portavan ganivets? Ja és normal sortir de casa armat? Què deuen sentir els pares d'aquests nois?
Només de pensar que un fill meu pogués fer una atrocitat així...
Què en fariem d'una condemna de quaranta anys? Netejar la nostra conciència de que han estat castigats? Què no estaran lliures durant molt de temps? Què no ho podran tornar a fer mentre estiguin tancats?
Teòricament, la presó és un lloc per redimir als reus. Això, avui, ja no s'ho creu ningú. Lamentablement, entren aprenents i surten llicenciats.
Tant preocupant és el perquè d'algunes situacions criminals com perquè no tenen tractament. Si més no, apreciable i reconegut.
En tractar-se de menors, la perplexitat és encara més gran. A tots ens venen pensaments de fills i coneguts. Com ha pogut succeir?
Aquesta passada setmana hi ha hagut una lapidació, salvatge, cruenta, inhumana. I ens preguntem, com ha pogut passar?
Ens consta d'assimilar. Però una cosa i l'altra tornaran a passar. I això si que m'és inaccesible. Si sabem d'aquesta bestialitat, com podrem tornar-hi, com podrem queixar-nos, dir el mateix i continuar el cicle.
Quelcom de l'ensenyança dels valors, de l'ètica, de la moral, no funciona. Potser és un cas aillat i ens alarmem innecessariament. Potser no hem millorat gaire cosa des del "home erectus".
Montse: quants dies sense ni comentar-te...!!! No passarà més!!!
Gràcies pel comentari teu.
El meu, davant el que exposes i ha succeit..només em resta quedar perplexe....no ho puc pair....i em fa pensar molt...de com eduquem els nostres joves...
M'adono, per altra part que tu estàs força animada i amb bona salut...oi?
Una abraçada.
Manel
EI Montse bones! Molt fort això que ha passat. No se que deuen pensar els seus pares, ni ells mateixos.
A mi que no mel's posessin davant...
En fi..
Per cert, no, no se quina va ser la recapatació del concert de l'altre dia!!
Una abraçada
la gent confon realitat i ficcio i mira com ens va tot plegat.
És una autèntica bogeria! No té sentit
Les families son esclaus d'uns menors consentits i despotics. L'educació d'aquestos per els avis ens porta aixo, demanen i els hi donen, els pares que no s'ocupen i els pobres avis que fan el que poden, pero que no son ells qui tenen que educar.
Resultat, el que es veu.
No només s'ha incrementat la violència a la societat, sinó que també ha crescut el grau de la violència.
MONSTE!!! Me encantaría poder dejarte un comentario.. pero sinceramente no se nada de portugues y eso me hace sentir culpable!!! porque es Portigues no??? Besos cielo nosabes cuando lamento esto!!! Cuidate y feliz martes!!!
Publicar un comentario