martes, 28 de agosto de 2007

LA MARIA VOL SABER

María, la Hepatitis C, és un tipus d'hepatitis, asíntomatica, és a dir, pots no haver tingut mai símptomes, i tenir el virus. Aquest virus pot estar dormit en el teu cos, però als 20 ó 25 anys es desperta, i lentament sense dir res, et va minvant el fetge, i quan tens els primers símptomes, pot ésser massa tard, perquè es poden fer tumors al fetge, o tenir una cirrosi terminal.
En l'actualitat hi ha molta gent infectada, i el pitjor, molts que no ho saben, la qüestió es voler saber, i posar fil a l'agulla.
Per això, estic fent aquest tractament, per evitar això, si funciona bé i sino seguirem lluitant.
Com em va dir un amic, tot es paga en aquesta vida, el preu dels excesos de joventut, és la salut.
Si vols més informació, hi ha la tira de pàgines web que expliquen la malaltia, però es "xunga", i el tractament també, però vaig controlant.
Quan em vaig assabentar de la malatia, ja fa vint anys, tot eren especulacions, però ara ja s'han fet avanços, i està més controlat, porto vint anys anant al metge, i controlant, que el meu fetge estigui bé, fins ara cap problema, però quan et fan les proves d'ADN, es veu si el virus està actiu o no, i jo el tenia activat.
Però bé aquí estic, lluitant, feta pols, però mirant endavant, ara mateix, he perdut massa pes, i les defenses m'han minvat, i fa un mes que perdo cabell, no crec que el perdi tot, però fa molta angúnia, jo miro de no pentinar-me gaire, l'he tallat curt, i bé ja veurem, ara puc saber com es sent la gent que fa quimioterapia, i el que deuen passar, que no es poc, però les persones sóm sorprenents, i som capaços de fer coses que no ens imaginariem treiem forces i anims d'on sigui.
El tractament consisteix en 4 pastilles de rivavirian i en una ijecció d'interferon ala setmana, és molt pesatperquè si tot va bé ho haig de fer fins el proper març de 2008, i cada vegada estic més agobiada, i més irritable, perquè quan veus que et debilites, i que cada vegada pots fer menys esforços, i has de deixar de fer les coses que feies, et fa sentir, malament, i rebotat, perquè vols i no pots.
Espero, que t'hagi explica't bé en que consisteix la malaltia, fins ara Maria.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Moltisimes gracies guapa.et farem companya.maria,

Sergi d'Assís dijo...

Montse, em fa impressió el que estàs passant. Gràcies per compartir-ho, i ànims!!

Lucía Solís dijo...

Montse, el cabell tornarà a sortir i les forces et tornaran. Ara es difícil però quan te trobis millor tot haurà valgut la pena.
T'entenc molt bé.
Una abraçada

Anónimo dijo...

el meu pare la va agafar a la guerra, i aquell temps ja pots imaginar com devia ser, pero aixó ho vaig saber quan mols anys després va tenir una cirrosis terminal i els metges van dir que era degut a aquella epatitis de feia tants anys, mentres te llegia he pensat molt amb ell...era una persona encantadora, pobret...