Hola!!!!!

Després d'aquesta dura setmana, demà tornarem a ser una família.

Tot el dia amunt i avall, que, si a l'Hospital, que si els nens, que si la compra, que si els papers de cole,...etc...etc...

S'ha acabat, el donar voltes, demà a casa.

El que tots necessitem de tant en tant, i jo us ho dedico a tots vosaltres.

Perquè entre tots reflexionem, sobre per el que val la pena lluitar.

També, l'altre dia parlava amb el meu pare, sobre els tractaments mèdics, com ara bé el que faig jo, del que valen, i del que suposaria tenir-ho que pagar nosaltres, i de la quantitat de gent en aquest món, que es mor per no tenir medicines, ni assistència mèdica, i jo pensava que erem privilegiats per viure a on vivim, i de tenir el que tenim.

Perquè envers malgastar els diners per fer guerres, hauríem de manifestar-nos en contra els nostres governants, perquè els destinessin a salvar les vides dels menys afortunats, com ara el que diem el tercen món, perquè no sóm tots del mateix món?

JA SABEM ALGUNA COSA

MIGRANYA!!!!!

Un atac de migranya és el que te al cap, UFFF!!! per fi una mica de llum.

En quan a la infecció segueixen buscant motius, però han descartat res greu, com un possible tumor.

Avui em vist la llum, al final del tunel.

Esperem que trobin la infecció.

I com diu la Lucía, no s'ha d'oblidar que res més importa en la vida, que aquelles petites coses que ens ofereix cada dia.

GRÀCIES A TOTS AMICS BLOGAIRES!!!

US ESTIMO!!!!

COM EXPLICAR...

La meva vida el meu món es desmorona, la incertesa, el dubte, l'angoixa, les ganes de plorar i no poder fer-ho, el cansament físic, psicologic, ara tot es res, res no importa, he entrat en un túnel negre, i no sé quan s'encendran les llums.
Res existeix, i dintre meu, necessito cridar, i no puc..
Necessito dir que no es just...
Necessito trobar la sortida...
Ara tot es desfà con un joc, i segueix jugant sol, jo no vull participar, i el joc continua.
Ara necessito dir, que res val la pena, més que la vida, la família, els amics, l'amor, no val la pena res mes per tenir-ho tot.
Ara dins la incertesa de la malaltia del meu marit, no puc plorar, ni dir que estic malament, no puc pensar, no tinc el cpa clar, necessito respostes, i no venen.
Aquestes discusions que a vegades tenim, les ganes de fer-nos mal, res val la pena, amics, disfruteu del que teniu, perquè davant l'espera, res val la pena.

El que faltava

Amics, he trepitjat merda, segur, perquè des d'ahir tinc el marit ingresat, i fent-li proves, i els metges no saben que té, amb forts dolors de cap que no se li passen i una infexxió que no troben.
Vaja panorama!!!!
Estic, que no m'aguanto en peu, us deixo perquè es de nit i vaig a descansar, fins demà amics!!!

LA HEPATITIS C

Avui he anat al metge, m'ha dit que tot anava bé, dintre de la normalitat, que tinc anemia, defenses baixes, perdua de pes, etc...però que tot funciona, i que seguirem els sis mesos que queden de tractament, però que la cosa pinta bé.
He sortit més animada, però es que estic tant cansada, que vull fer les coses i no puc, el cos el tinc com si tingues la grip permanent, i es molt pesat trobar-se així, dia darrera dia.

PAU, TOLERANCIA, VALOR

Gandhi, una persona per no oblidar, amb la pau, tolerancia i amor, va aconseguir la independencia de la India.

Es va enfrontar als invasors del seu país, amb valor, i sense aixecar la mà a ningú.

Crec que tots hem d'aprendre d'aquesta gran persona, ja que en el nostre món, i la nostra societat, hi ha massa intolerancia, i falta d'amor.

Encara ens queden moltes coses per les que lluitar, però hem de tenir clar, que amb guerres i discusions no anem enlloc, proposo que la gent ens comencem a entendre, i deixar de criticar-nos els uns als altres, i arrivar a un acord. Aquesta és l'esencia de la Pau.