Avui als matins de TV3 estàven parlant en taula rodona, representants del sector de l'automòbil, de les immobiliàries, dels constructors, i representants sindicals. El que m'ha fet tancar la tele ha estat que un senyor en representació dels constructors es queixava de com anava tot i de les pèrdues que estàven tenint en aquest sector, i demanaven un ajut del govern.

M'ha indignat i posat de mal humor, la barra que té tota aquesta gent!. Són els que més han guanyat durant aquests ultims deu anys, i no dic des de fa molt més temps que engreixen les seves butxaques, encarint dia a dia que passava el preu de l'habitatge, comprant terrenys rurals o rústics i juntament amb l'administració reconvertint-los en sól urbà.

Aquesta gent porta molts anys guanayant molts de diners a base de fer "xanxullos" i d'altres històries, construint desmesuradament, i apunjant els preus de les vivendes sense cap tipus de control.

Ara que venen temps en el que no es ven tant, ara volen l'ajut de les administracions, i jo em pregunto que no han fet un bon coixí?

A nosaltres qui ens ajuda a sobreviure?

Més val que els nostres governants, comencin a invertir en teconologia, en suport a investigacions, a crear indústria, i s'oblidin de recolzar tota l'economia d'un país en la totxana.

Ja s'ha acabat el temps en que tothom obria immobiliàries, que ven bé semblava que es crièssin com a bolets, i feien negocis mil.lionaris en una o dos operacions al mes.

L'ECONOMIA

Avui he anat al mercat de Tordera, buscant oportunitats, per comprar roba, ja que cada vegada tot s'apuja més de preu, i és impossible, sostenir el nivell de vida sinó comencem a fer una petita reserva.

Els aliments, s'han encarit moltíssim, jo sempre compro més o menys el mateix, necessito les mateixes coses que ara fa uns anys, però abans amb 60 euros omplia quasi bé un carretó i ara en necessito uns 100 euros.

Suposo que aquest encariment l'haurà notat tothom, i cal tenir en compte que jo segueixo cobrant el mateix sou que des de fa uns tres o quatre anys, si bé m'han pujat el rotllo aquell de l'encariment en el nivell de vida jo no ho he notat.

Per altra banda veig que en Zapatero ja ha aconseguit anar al famos G-20, havent-li cedit cadira el President Sarkozy, ara es suposa que ja sóm una potència, segons ha dit ell a les notícies, és important que Espanya, hi sigui donada l'evolució que ha fet durant aquest últims 30 anys.

Quina evolució?, la de la seva butxaca serà, em fa gràcia quan sento a parlar als polítics de que tot està controlat, de què tot això passarà, però es nota que ells no han d'anar a les dos de le matinada a fer qua per anar a apuntar-se a l'Inem, ni han de pagar hipoteca, ni han de patir per l'educació dels seus fills, ni per si arribaran a final de mes o no.

Com sempre els grans perjudicats nosaltres, la petita classe mitjana, que aviat deixarà d'existir per donar pas a la classe alta i a la classe baixa, com abans.

Em fa gràcia veure com les multinacionals i grans empreses em grans guanys aprofiten el moment per tancar i poder marxar a països de l'est o d'àsia on la mà d'obra és més barata, tot sota l'escut de la crisi, deixant a milers de famílies a l'atur sota un fantasma que no exixsteix.

Sí hi ha crisi, per tot, per culpa dels bancs, de les hipoteques, de nosaltres mateixos, però envers de buscar solucions factible, invertir en empreses en tecnologia, en l'educació tot sembla que es desmorona, i cada vegada la qua de l'atur és més gran.

COM POT SER QUE HI HAGI TANTA CRUELTAT

L'assassinat de la noia de Ripollet, m'ha conmocionat, com pot ser que dos menors, amics d'ella la vagin a buscar i la puguin assassinar?

Segons diuen les notícies, va ser per un tema d'enamorament, i que un dels dos la va matar i l'altre només mirava.

TOTS DOS SÓN CULPABLES, i que passarà?, se'ls aplicarà la Llei del Menor i d'aquí quatre dies a casa.

No hi haurà justícia ni per la víctima ni la familia.

Com pot ser que cada vegada hi hagi més violència, a què ens estem enfrontant realment?

A vegades em pregunto el tipus de societat que em construït en aquest món, en el que no para de succeïr actes de vandalisme i violència.

Com pot ser que dos nois aparentment exemplars, normals, (segons diuen, i què és ser normal?)

puguin cometre un acte tant brutal.

El que no poden al.legar es que no sabíen el que feien, perquè a aquesta edat es sap el que es fa.

El meu còndol a la família i a totes les que per desgràcia han hagut de passar per aquest tràngol tant dolorós, que es perdre un fill i més en aquestes circumstàncies.

HAIG DE SER "FILLA DE PUTA" PER SOBREVIURE?

Estic de mal humor, indignada, i molt decepcionada de la gent de la feina, semblen criatures tot el dia criticant, vegilant el que fan els altres, discutint buscant raons i jo que passo de tot i que només intento fer bé la meva feina, ser eficaç, aprendre per mi mateixa, ja que passen de dir-me res, ara resulta que han fet claca, perquè em dedico a treballar, i no discutir amb ningú.

Però que passa? es que haig de canviar al mesu 42 anys i començar a fer la guitza?

No ho faré, sóc com sóc, i encara que vulgui no sé actuar de diferent manera.

EM NEGO A ENTRAR EN EL JOC.