El recital fantàstic, la gent no cabia, un èxit, una moments meravellosos i únics compartin la poesia que surt del més endins del ser.
A vegades penso que tots hauríem de ser poesia, de sentir l'alé de viure, d'expresar-nos tal i com sóm, treure'ns la pell i ser essencialment poesia.
No penseu que la vida seria més fàcil, o penseu, que encara ens seria més díficl, de totes maneres despullar els teus sentiments davant el públic és fer un streptease a pél, però en certa manera en aquests breus moments sóm nosaltres mateixos compartin uns sentiments que molts en realitat sentim molt endins nostre.
La próxima moguda segurament serà en un pub, i els que recitarem serem nosaltres mateixos els del nostre grup Fent Paraules, senzillament estic en un núvol, on no esperava estar mai.
M'ha costat acosenguir-ho però estic orgullosa d'haver montat aquesta moguda amb l'ajut dels meus companys.
Ara em sento més satisfeta de mi mateixa, i he vist que puc aconseguir la fita que em proposi, tal vegada aconsegueixi les properes que vull aconseguir.
La veritat és que fer i escriure es el que m'omple veritablement, ho he descobert, i potser que posi fil a l'agulla, de moment encaa estic flipant.

M'assec amb la serenor del silenci
les paraules s'amunteguen,
les senyals s'acosten.

Rosa, suaument em mira,
Verd m'il.lumina
Vermell m'exasperà.

Espero el mot just
la definició exacta,
d'un alè que s'en va.

Acosto la mà
per trobar-me
i els ulls s'escapen.

Troballes de dia
que a la nit
s'amaguen.

M'aixeco a la vida
buscant el sentit,
la noblesa del sentiment.

M'agrada acaronar
el temps que flueix
atravessar les meves venes

sentir la vida
que envaeix
el sense sentit
dels pensaments.

-Montse-

ESTEU TOTS CONVIDATS

US ESPERO EL PROPER 19 DE SETEMBRE A LES 19 HORES DE LA TARDA A LA BIBLIOTECA " LA COOPERATIVA" DE MALGRAT DE MAR, PER COMPARTIR UNA SESSIÓ DE POESIA AMB MONTSERRAT ABELLO I LAIA NOGUERA

FATAL...

Avui he disminuit a dos cigarretes, el paquet de tabac, s'ha acabat, la tristor, i l'angoixa estàn servides.
Com es possible que ens poguem enganxar d'aquesta manera, això es pitjor que enganxar-se a la heroïna, almenys en aquells temps tenia clar que havia de deixar-ho, que era dolent, però el tabac, costa molt més, aquesta cosa inofensiva, petita, que va dins una capseta de color vermell i blanc...UFFFF!, ES DUR, demà intentaré passar a base de xiclets i regalisíes.
Ah, els xicles de nicotina, PUAGG!! NI UN, n'he provat un i quasi bé em dona un yu-yu.