Escarlata

2011-12-29T08:45:00.000-08:00

l'ANY S'ACABA toca fer el repàs.
Coses per fer l'any que vinent, no ho sé, ja que ja he deixat de fumar, no bec, bla,bla,
deitjos per complir tots, fites totes, o sigui que seguirem treballant per ser gran a tos vosaltres BON ANY 2012

2011-12-22T13:29:00.000-08:00

HOLA A TOTS, o a ningú??????????
Veig que tota la gent dels blogs ha anat despareixent a mica en mica, no us trobo enlloc, apart de que he prdut els contactes, però si us passeu per aqui BONES FESTES I FELIÇ ANY 2011, suposo que tots esteu al FACEBOOK, inclosa jo mateixa, però no puc tancar el bloc, encara no.

help

2011-11-17T09:42:00.000-08:00

Volia eliminar els enllaços dels blogs que ja no existeixen i s'han borrat tots, em podeu dir com recuperar-los, jo, he perdut tots els blogs que seguia. Gràcies

2011-11-17T09:12:00.000-08:00

HOLA A TOTS, desde que tinc el facebook, i desde que estic estudiant he abandonat el blog, que durant molt de temps ha estat una eina de suport personal i emocional per a mi, espero retrobar-me amb vells i nous amics.

ELS RECORDS D'UNA TARDA D'ESTIU

2010-07-28T08:17:00.000-07:00

Avui recordo tot el que vull recordar, i recordo al pare, quan m'abraçava, m'animava, i vull tornar a sentir-lo una altra vegada, vull notar la seva olor, i vull agafar-me de la seva mà.

Quan vaig deixar anar-la, no l'he pogut tornar a sentir.

Vull sentir les seves rialles i les seves cançons de Carlos Gardel, l'alegria de viure que tenia,i la generositat de qui es despren de les seves coses sense adonar-se'n.

I sé, que mai més ho tornaré a sentir, i miro les seves fotos, i em pregunto si encara està al meu costat, vull pensar que sí, que tots som energia, i que la seva energia encara m'envolta.

US APUNTEU A LA FESTA????????????

2010-07-23T13:00:00.001-07:00

US APUNTEU A LA MOGUDA, A LA PLATJA????????????????

VULL FESTA

2010-07-22T13:33:00.000-07:00

Decidit tinc ganes de festa, de marxa, d'oblidar, i de riure i ser lliure.

El dia 4 d'agost agafo les vacances, i estic dels nervis!!!!!!!!!

Vull perdre de vista a tothom i veure les coses des d'una altra perspectiva, abans de prendre decisions importants.

Sabeu, estic estudiant les opos, aquest desembre acabaré el módul de Tècnic superior en educació infantil, i vull seguir, seguir, fins a tenir-ne prou, vull estudiar més, aprendre i trobar el meu lloc en el món.

La veritat a vegades penso que als 44 anys, ja el tenia que haber trobat, però NO, ja veieu encara busco fer alguna cosa que em satisfagui de veritat, i em pregunto si la trobaré.

A vegades em sento infantil, immadura, per no saber que fer amb la meva vida, i mentrestant, ja tinc un fill que marxa a la Universitat, i se'n va a viure a Sardanyola, i un altre que d'aquí uns anys farà el mateix, i jo peno I JO QUÈ FAIG?????????

M'agradria marxar a un altre lloc, a l'aventura, deisar-ho tot,però no, ja sé que no pot ser, però es bònic sommiar en alguna cosa més, i es que ja alguna cosa feta per a mi, suposo i encara no la he trobat.

Ja veig que porto una empanada mental, JO!!!!!!!!!!!, M'AGRADARIA estudiar, educació social, però no vull tornar-me com elles, antropologia, història o infermeria, i tal vegada magisteri, ja veieu tot m'agrada i encara no sé el camí.

VACANCES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

2010-07-21T13:56:00.000-07:00

Tot, tot, tot, aprobat, GUAI!!!!!!!!!!!, el dia 4 d'agost agafo les vacances, per fi podré desconnectar d'un any dur, però ha valgut la pena.

Dels estudis em queden les pràctiques, encara, em queden unes 200 hores, un PAL!!!!!!!!!, però a finals d'any s'ahurà acabat.

Segurament contnuaré estudiant, de moment estic preparant les opos a la Gene, i després estudiaré alguna cosa que m'agradi, però m'agraden moltes coses, el que no faré serà el que tant desitjava fer quan vaig entrar a treballar a Serveis Socials.

Si us expliqués lo deprimida que estic en aquesta feina, no us ho imagineu, ho estic passant francament malament.

No m'agrada el tracte de les tècniques envers a mi, que sóc la seva inferior, el tracte és fatal, no en tenen en compte en res, t'escridassen davant l'usuari, t'humilien constantment, en definitiva es pensen que no ets una persona, que no comptes, cosa que et deixen sempre bastant clara, TÚ NO TENS TÍTOL TÚ NO ETS DELS NOSTRES, TÚ ETS INFERIOR.

Estic molt enfadada, però ara només vull pensar en les vacances.

ENS VEIEM GUAPOS!!!!!!!!!!!!!!!!

JA HE COMENÇAT A ESTUDIAR!!!!

2010-02-17T12:37:00.000-08:00

La veritat és que estic entusiasmada, com si fos un adolescent que comença els seus estudis, bé crec que no ho estaria tant, però ara tinc tantes ganes d'acabar i començar a estudiar coses noves, no sé a on em portarà aquesta aventura, potser al mateix lloc on estic, potser a un lloc millor, potser i segurament em farà una persona millor.
Quan miro enrere, quan us vaig conèixer i totes les coses que he viscut amb vosaltres, que heu estat els meus fidels amics i que m'heu donat tant de suport, sense haver-nos vist amb la majoria de vosaltres, penso que sóc una persona amb molta sort.
Em sento afortunada de tenir tants amics, i d'haver tingut tant de suport.

HE TRET UN 10!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

2010-02-16T12:12:00.000-08:00

Dijous començo el nou semestre, l'anterior de fàbula, he tret un 10, dos 8,85 i 6,85, que us sembla?, vull seguir treient bones notes, per tenir una bona nota de tall per estudiar educació social, o bé educació especial, no sé a veure com em van els últims crèdits i les pràctiques.
I res més que dir-vos ara estic llançada, m'agrada estudiar, em sento útil i recompensada, després seguiré amb el blog.

QUE EN AQUEST ANY 2010 ENS ARRIBI LA PAU

2009-12-31T09:46:00.000-08:00

Hola a tots i totes, com podeu suposar, estic estudiant, ara he acabat el semestre i m'examino el proper 15 i 16 de gener a Girona. Aquesta vegada m'he matriculat de 4 crèdits, i de moment no m'ha anat malament excepte el d'Educació Infantil, que es una mica aborrit, ja que només parla de crear aules, temps de joc, etc... Si tot va bé el proper semestre començo les pràctiques a l'escola on va anar el meu fill. I com que estic animada em sembla que continuarè fent el grau d'educacíó primària. Com es de suposar, no tinc temps per escriure en el blog, i em sap molt de greu perquè no vull perdre les amistats que he anat fent durant aquests últims dos anys. Així QUE SI PUC EM PASSARÉ PER TOTS ELS BLOGS A FER-VOS UN PETÓ. Sense vosaltres no hagués pogut passar aquestes etapes tant dures. US ESTIMO I FELIÇO ANY 2010 MUAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!1

I ARA A COMENÇAR ELS ESTUDIS

2009-09-09T13:42:00.000-07:00

El dia 22 començo el segon curs d'Educació Infantil, que estic fent per l'IOC, i la veritat es que en tinc ganes de començar, em queda poc, per acavar els crèdits, i només em quedaran les pràctiques.
O sigui que altra vegada no em conectaré tant com voldria, però ho intentaré.

Que les nits d'estiu us acompanyin

2009-08-14T13:11:00.000-07:00

Les intenses nits d'estiu, plenes de rialles i records d'adolescent, quan em pensava que ho sabia tot, quan tot era complicat i la vegada senzill, quan no reprimia els sentiments, ni tenia ningú al voltant.
Nits màgiques de música, estels i colors.
Nits plenes de promeses d'amor passatgeres a la vora del mar.
Nits assoleiades per la lluna, banyant-me dins l'obscuritat de les aigües del mar.
Nits, ara, plenes de nostalgia per allò que ja no és, i no serà.

Ara les nits segueixen essent les mateixes, plenes d'estels i records.
Abraçades per la vida que segueix fluctuant.
Amb altres històries plenes de vivències complexes.

Miro enrere, i sols segueixo veient aquella noia que volia ser diferent.

NO PUC FER COMENTARIS ALS BLOGS

2009-08-12T13:47:00.000-07:00

Porto estona fent comentaris als blogs, i em surt una història rara amb unes lletres i núms estranys, si sabeu alguna cosa per arreglr-ho us agrairia que m'ho diguèssiu. Ja he fet la pregunta al Gmail, però no contesten.

JA ESTÀ AQUÍ JA HA ARRIBAT L'ARALE....

2009-08-09T10:44:00.000-07:00

M'ha encantat Eivissa, sobretot pel seu ambient lliure, m'hi hagués quedat, de veritat, la tranquilitat, les platges, la gent...el mercat dels hippies, la seva música bé DON'T WORRY BE HAPPY.

En fi que vaig buscar la comuna que diuen que tenen i no la vaig trobar, però m'ha anat bé marxar uns dies, i ara tota la resta del mes de vacances, QUE GUAI!!!!!!!!!!!!!!!!11

HOLA JA SÓC AQUÍ UNA ALTRA VEGADA

2009-07-31T13:44:00.000-07:00

HOLA A TOTS!!!!
Ja sóc aquí per retrobar-vos a tots una altra vegada, he estat "missing", però entre una cosa i l'altra, no volia explicar-vos les meves penes.
He agafat vacances, el diumenge m'en vaig a Eivissa una setmana. I dir-vos que em vaig apuntar a fer el modul superior d'Educació Infantil a l'IOC i he aprovat els quatre crèdits. Dintre de tot estic contenta, i a mica en mica començo a sortir dels núvols, per tornar a la vida. Espero que encara estigueu aquí, ja que ara tothom té FACEBOOK, però a mi m'agrada més el blog. US ESTIMO A TOTS.

EL PASSAT 19 DE MARÇ ES VA ACABAR

2009-03-31T12:17:00.000-07:00

El meu pare estimat, a les 12.35 del dia 19 ens va deixar, simplement va deixar de respirar, dins la seva agonia, envoltat per tota la seva família, acaronat pels meus braços.
Hores abans estav despert, em va mirar, li vaig cantar la nana que ell em solia cantar de petita, li vaig dir que l'estimava molt, li vaig agafar la mà, i no la vaig deixar, fins que començà a patir, i el varen sedar.
Pocs moments de serenor, per dir-li quan l'estimava, i mentre li cantava la nana, movia els hombros al compàs de la cançó.
Vaig sentir l'últim alè, i em vaig acostar més per sentir aquell calor i aquella olor, que mai més sentirè.
Per tú pare, que no sé on estàs T'ESTIMO, ET TROBO A FALTAR.

ANEM FENT....

2009-02-14T12:57:00.000-08:00

Bé doncs, de moment anem fent, seguint el camí que ens ha preparat el destí, no hi ha res a fer, la malaltia segueix, i ara els metges volen probar un tipus de tractament, per allargar el temps, o per parar la malaltia, tot plegat s'ha fet el que s'ha pogut m'ha dit el metge.
I ara amb aquest gust amarg, i aquest "Sense viure" intentem, seguir els passos que calen fer i acompayar-lo en tot moment, aquest és un camí llarg, però el viatge l'haurà de fer tot sol.
Com el que haurem de fer tots, però aquest és un tema que sempre preferim deixa-lo de banda, perquè ens fa por.
Fa por veure que tot s'acaba.

AVUI RESSONÀNCIA

2009-01-27T12:25:00.001-08:00

Avui al meu pare li fan una ressonància, i després proves i més proves, tot plegat, per dir-nos el mateix "NO HI HA RES A FER".
De moment aguanta, perquè té més ganes de viure que qualsevol, i això el fa viure, aguantar i tenir esperança.
L'esperança, que jo no tinc, ni els ànims, ni la serenitat per veure més enllà.
Tal vegada sí, espero el miracle, que mai arribarà.
I a mica en mica comença l'acomiadament, i les paraules que mai ens hem dit....

TEMPS ERA TEMPS...

2009-01-14T13:34:00.000-08:00

Recordeu aquesta cançó de Lluís LLach, doncs això és el que penso, el que rumio moltes vegades, seria meravellós rebobinar, tornar enrera i fer les esmenes dels errors que hem comés al llarg de la nostra vida, i tornar rebobinar, i fer un "PAUSE" i quedar-nos en els millors moments.

Avui he représ el meu programa de ràdio Fent paraules, que apartir d'ara serà en directe i els dimecres a les 7.15, una nova aventura, el directe, i més feina, però és la única activitat que faig, i no la vull deixar mentres pugui seguir.

Precissament avui tornava a casa després de la gravació, i no sé perquè he pensat que volia ser Heidi, i l'abella Maia, i tots aquells dibuixos que mirava innocent quan era petita, i que em feien cantar, dibuixar, fer col.leccions de cromos, i desitjar que passes aviat la setmana per tornar-los a veure el dissabte.

Aquests dibuixos ara, no agradarien als nostres fills, ja estàn acostumats al Dragon Ball, i etc..., i si alguna vegada han vist un capítol d'aquestes sèries, se'ls fan pessades, però a mi m'encantaven, tant els dibuixos com els colors que feien servir, i ara tota aquella innocència, s'ha tornat en l'esperiència de viure, de buscar, de trobar, de gaudir i de patir.
I com tot passa en la vida, ara toca patir, viure amb l'angoixa a sobre i resistir, i soportar una altre vegada la duresa que comporta el viure i el seu taranna.

Tornaria als temps de l'escola, de la rebel-lió i de la búsqueda del jo, de mi mateixa, del meu estil, de la meva manera de ser, i ara tot és com una pel.lícula que s'ha quedat en l'oblit del temps. L'engranatge del temps, ja fa temps que dura, i no es para, i després d'aquesta prova en sorgiran d'altres, i d'altres fins arrivar al meu destí.

Però la vida és tant curta i té tantes coses per descobrir, que em manca temps, per estar a l'aguait del que m'ofereix.

I a vosaltres?

UN ANY MÉS!

2009-01-07T11:56:00.000-08:00

Després d'aquest parèntesi, espero que quan torni a possar-m'hi no sigui tan llarg us desitjo UN BON ANY 2009.
Les Festes aquest any no han estat com sempre, al contrari per a mi han estat molt tristes i dures de pair, només el sol fet de que potser molt probable que el proper any no estiguem tots junts, i que falti, un dels pilars de la meva vida, com és el pare, m'han fet estar nerviosa i molt trista, i no puc plorar, no puc mostrar el meu dol, només possar la millor cara i seguir el dia a dia, aprofitar les estones que pugui per estar amb ell, per contemplar-lo i recordar, aquell pare, al que jo idolatrava, del que n'estava enamorada.
Per a mi era l'exemple de l'home al que trobar i compartir la vida, era el meu confident, bo o dolent ho era.
El pare, és cert que les dones tirem més cap al pare, almenys en el meu cas, aquella mà que em portava a la placeta a jugar, aquells braços que em sostenien quan ja no podia caminar.
El pare, el que va patir les meves bogeries i adiccions, patint, no sabent que fer, però ho va intentar.
El pare que m'ho ha perdonat tot.
El pare, avi, que estima tantíssim als seus néts.
El cap de taula, quedara buit, i mai més podrem omplir aquesta buidor.
M'agradaria plorar, cridar, i les llàgrimes les empasso cada vegada que el veig, i toco la seva mà, acaricio les seves galtes, i veig com a poc a poc, aquella persona tant forta, tant enèrgica, va deixant de ser-ho.
Què més puc fer, pare?

BON NADAL

2008-12-21T10:35:00.000-08:00

No tinc temps de possar-me a l'ordinador, les festes esdevenen molt tristes per a tota la família, ja que el pare ha empitjorat i tot és un desgavell, intentarem fer el millor possible i aprofitar tots els moments que ens quedin per passar-los junts.
A tots i totes us desitjo bones festes, i espero poder seguir, llegint-vos a tots, quan tot millori.
UNA ABRAÇADA, amics.

2008-12-08T08:58:00.000-08:00

Aquesta espècie en vies d'extinció, aquests animalets tant llestos, potser tant o més que nosaltres.

No sabeu que si els burros voléssin mai tocaríem terra?

2008-11-27T12:33:00.000-08:00

Avui als matins de TV3 estàven parlant en taula rodona, representants del sector de l'automòbil, de les immobiliàries, dels constructors, i representants sindicals. El que m'ha fet tancar la tele ha estat que un senyor en representació dels constructors es queixava de com anava tot i de les pèrdues que estàven tenint en aquest sector, i demanaven un ajut del govern.

M'ha indignat i posat de mal humor, la barra que té tota aquesta gent!. Són els que més han guanyat durant aquests ultims deu anys, i no dic des de fa molt més temps que engreixen les seves butxaques, encarint dia a dia que passava el preu de l'habitatge, comprant terrenys rurals o rústics i juntament amb l'administració reconvertint-los en sól urbà.

Aquesta gent porta molts anys guanayant molts de diners a base de fer "xanxullos" i d'altres històries, construint desmesuradament, i apunjant els preus de les vivendes sense cap tipus de control.

Ara que venen temps en el que no es ven tant, ara volen l'ajut de les administracions, i jo em pregunto que no han fet un bon coixí?

A nosaltres qui ens ajuda a sobreviure?

Més val que els nostres governants, comencin a invertir en teconologia, en suport a investigacions, a crear indústria, i s'oblidin de recolzar tota l'economia d'un país en la totxana.

Ja s'ha acabat el temps en que tothom obria immobiliàries, que ven bé semblava que es crièssin com a bolets, i feien negocis mil.lionaris en una o dos operacions al mes.

L'ECONOMIA

2008-11-16T09:56:00.000-08:00

Avui he anat al mercat de Tordera, buscant oportunitats, per comprar roba, ja que cada vegada tot s'apuja més de preu, i és impossible, sostenir el nivell de vida sinó comencem a fer una petita reserva.

Els aliments, s'han encarit moltíssim, jo sempre compro més o menys el mateix, necessito les mateixes coses que ara fa uns anys, però abans amb 60 euros omplia quasi bé un carretó i ara en necessito uns 100 euros.

Suposo que aquest encariment l'haurà notat tothom, i cal tenir en compte que jo segueixo cobrant el mateix sou que des de fa uns tres o quatre anys, si bé m'han pujat el rotllo aquell de l'encariment en el nivell de vida jo no ho he notat.

Per altra banda veig que en Zapatero ja ha aconseguit anar al famos G-20, havent-li cedit cadira el President Sarkozy, ara es suposa que ja sóm una potència, segons ha dit ell a les notícies, és important que Espanya, hi sigui donada l'evolució que ha fet durant aquest últims 30 anys.

Quina evolució?, la de la seva butxaca serà, em fa gràcia quan sento a parlar als polítics de que tot està controlat, de què tot això passarà, però es nota que ells no han d'anar a les dos de le matinada a fer qua per anar a apuntar-se a l'Inem, ni han de pagar hipoteca, ni han de patir per l'educació dels seus fills, ni per si arribaran a final de mes o no.

Com sempre els grans perjudicats nosaltres, la petita classe mitjana, que aviat deixarà d'existir per donar pas a la classe alta i a la classe baixa, com abans.

Em fa gràcia veure com les multinacionals i grans empreses em grans guanys aprofiten el moment per tancar i poder marxar a països de l'est o d'àsia on la mà d'obra és més barata, tot sota l'escut de la crisi, deixant a milers de famílies a l'atur sota un fantasma que no exixsteix.

Sí hi ha crisi, per tot, per culpa dels bancs, de les hipoteques, de nosaltres mateixos, però envers de buscar solucions factible, invertir en empreses en tecnologia, en l'educació tot sembla que es desmorona, i cada vegada la qua de l'atur és més gran.

COM POT SER QUE HI HAGI TANTA CRUELTAT

2008-11-03T12:29:00.001-08:00

L'assassinat de la noia de Ripollet, m'ha conmocionat, com pot ser que dos menors, amics d'ella la vagin a buscar i la puguin assassinar?

Segons diuen les notícies, va ser per un tema d'enamorament, i que un dels dos la va matar i l'altre només mirava.

TOTS DOS SÓN CULPABLES, i que passarà?, se'ls aplicarà la Llei del Menor i d'aquí quatre dies a casa.

No hi haurà justícia ni per la víctima ni la familia.

Com pot ser que cada vegada hi hagi més violència, a què ens estem enfrontant realment?

A vegades em pregunto el tipus de societat que em construït en aquest món, en el que no para de succeïr actes de vandalisme i violència.

Com pot ser que dos nois aparentment exemplars, normals, (segons diuen, i què és ser normal?)

puguin cometre un acte tant brutal.

El que no poden al.legar es que no sabíen el que feien, perquè a aquesta edat es sap el que es fa.

El meu còndol a la família i a totes les que per desgràcia han hagut de passar per aquest tràngol tant dolorós, que es perdre un fill i més en aquestes circumstàncies.

HAIG DE SER "FILLA DE PUTA" PER SOBREVIURE?

2008-11-01T07:43:00.000-07:00

Estic de mal humor, indignada, i molt decepcionada de la gent de la feina, semblen criatures tot el dia criticant, vegilant el que fan els altres, discutint buscant raons i jo que passo de tot i que només intento fer bé la meva feina, ser eficaç, aprendre per mi mateixa, ja que passen de dir-me res, ara resulta que han fet claca, perquè em dedico a treballar, i no discutir amb ningú.

Però que passa? es que haig de canviar al mesu 42 anys i començar a fer la guitza?

No ho faré, sóc com sóc, i encara que vulgui no sé actuar de diferent manera.

EM NEGO A ENTRAR EN EL JOC.

2008-10-19T12:41:00.001-07:00

El proper divendres 24 d'octubre a les 9 de la nit a la Barretina, recital de poesia en defensa de la nostra llengüa.

Apunte-vos tots al CORRELLENGÜA.

2008-10-10T08:47:00.000-07:00

I ara què?
Em pregunto?
Caminant sola en el paratge del meu poble, en el cor de les veus.
On comença i on s'acava?
El què en realitat?
Somnis i realitats flueixen dels meus pensaments.
Què ha canviat ?
Tot segueix igual, les històries es repeteixen, i els gemecs no s'aturen, la hipocresia i la ràncunia persisteixen.
Quan trencarem les cadenes que no ens deixen avançar, els perjudicis que no ens deixen crèixer?
La corda que ens afoga les paraules, ens apreta cada vegada més, i els crits queden difuminats, plens de sang i de dolor. L'expressió de l'home, de la dona, d'un nen?
La LLIBERTAT, està en el nostre interior?
O es va construïnt una tela d'aranya al nostre voltant que no ens deixa moure.
Quan t'anyoro adolescència perduda, quan tot això semblava tenir resposta, amb la convicció que la trobaria !
S'ha perdut durant tot aquest temps.
Silenci.
Quietut.

2008-10-04T12:09:00.000-07:00

Estava tant perduda, que buscava, buscava... i et vaig trobar a tú, la solució, la tranquilitat, amb tú desapareixien totes les inquietuts i era capaç de tocar el cel, caminar sobre aigües.

Però no em vaig donar compte de que eras una companya gelosa, acaparadora, i poc a poc et vas fer amb tot el que jo era. Quan em vaig donar compte era massa tard, i no podia abandonar-te, perquè tant sols vivia per tú, per una vegada més.

Per tú hauria estat capaç de tot, res m'importava més que tú, una vegada més, i seguia , i seguia, cada dia caminant al teu compàs, dessitjant sentir-te dins les meves venes, per poder estar més tranquila, tant sols per poder bellugar-me, tant sols per poder aixecar-me del llit.

El meu rostre, la meva suor, els meus passos depenien de tú, i quan més volia deixar-te, més em tenies a les teves mans, per només una vegada més.

Aquell rostre que altra vegada havia estat jove i innocent, s'havia apagat, i amb tú vaig perdre tota la meva innocència, tota la meva bellesa, i amb mi m'havia emportat tot i tothom que m'envoltava.

Sola, menyspreada, comdemnada a l'oblit dels meus amics, dels que deien que mai em deixarien, intentava caminar, sentint el dolor de qui s'ha mort, de qui no existeix, aquells que reien amb mi , ara passàven al meu voltant i no em volien veure, amagaven les seves mans, per no oferir-les, ni tant sols els amics del passat, "els bons amics" es varen interessar per mi.

Només els meus, varen prendre la decissió per mi, i arrencant les patates dels horts, d'un país basc, amb el fred, i la tremolor, vaig tornar a ressorgir, i tornar a nèixer.

Que ningú hagi de passar pel mateix que jo !

2008-09-24T12:04:00.000-07:00

El recital fantàstic, la gent no cabia, un èxit, una moments meravellosos i únics compartin la poesia que surt del més endins del ser.
A vegades penso que tots hauríem de ser poesia, de sentir l'alé de viure, d'expresar-nos tal i com sóm, treure'ns la pell i ser essencialment poesia.
No penseu que la vida seria més fàcil, o penseu, que encara ens seria més díficl, de totes maneres despullar els teus sentiments davant el públic és fer un streptease a pél, però en certa manera en aquests breus moments sóm nosaltres mateixos compartin uns sentiments que molts en realitat sentim molt endins nostre.
La próxima moguda segurament serà en un pub, i els que recitarem serem nosaltres mateixos els del nostre grup Fent Paraules, senzillament estic en un núvol, on no esperava estar mai.
M'ha costat acosenguir-ho però estic orgullosa d'haver montat aquesta moguda amb l'ajut dels meus companys.
Ara em sento més satisfeta de mi mateixa, i he vist que puc aconseguir la fita que em proposi, tal vegada aconsegueixi les properes que vull aconseguir.
La veritat és que fer i escriure es el que m'omple veritablement, ho he descobert, i potser que posi fil a l'agulla, de moment encaa estic flipant.

2008-09-17T13:54:00.000-07:00

M'assec amb la serenor del silenci
les paraules s'amunteguen,
les senyals s'acosten.

Rosa, suaument em mira,
Verd m'il.lumina
Vermell m'exasperà.

Espero el mot just
la definició exacta,
d'un alè que s'en va.

Acosto la mà
per trobar-me
i els ulls s'escapen.

Troballes de dia
que a la nit
s'amaguen.

M'aixeco a la vida
buscant el sentit,
la noblesa del sentiment.

M'agrada acaronar
el temps que flueix
atravessar les meves venes

sentir la vida
que envaeix
el sense sentit
dels pensaments.

-Montse-

ESTEU TOTS CONVIDATS

2008-09-13T10:21:00.000-07:00

US ESPERO EL PROPER 19 DE SETEMBRE A LES 19 HORES DE LA TARDA A LA BIBLIOTECA " LA COOPERATIVA" DE MALGRAT DE MAR, PER COMPARTIR UNA SESSIÓ DE POESIA AMB MONTSERRAT ABELLO I LAIA NOGUERA

FATAL...

2008-09-01T11:50:00.000-07:00

Avui he disminuit a dos cigarretes, el paquet de tabac, s'ha acabat, la tristor, i l'angoixa estàn servides.
Com es possible que ens poguem enganxar d'aquesta manera, això es pitjor que enganxar-se a la heroïna, almenys en aquells temps tenia clar que havia de deixar-ho, que era dolent, però el tabac, costa molt més, aquesta cosa inofensiva, petita, que va dins una capseta de color vermell i blanc...UFFFF!, ES DUR, demà intentaré passar a base de xiclets i regalisíes.
Ah, els xicles de nicotina, PUAGG!! NI UN, n'he provat un i quasi bé em dona un yu-yu.

DEMÀ S'HA D'ACABAR EL TABAC

2008-08-31T12:20:00.000-07:00

M'HE DECIDIT A PUBLICAR-HO.
Dèmà és el dia fixat per deixar de fumar, no sé si podré, però el metge m'ha receptat uns chiclets de nicotina, espero poder deixar-ho, però enganxa més que aulsevol droga, i més quan no notes els seus efectes malignes, et trobes bé, i ja no et queda cap més vici, serà dur, fins i tot m'ho va dir el metge, donades les meves circumstàncies personals, però jo li vaig dir que volia intentar-ho, perquè ara estic fatal per la malaltia del meu pare, i demà serà per un a altra cosa, espero poder guanyar la batalla a aquesta adicció, que encara que m'agrada molt, sé i sóc conscient que s'ha d'acabar, així que espero el vostre suport.

Reconec les teves mans
petites i rodones,
reconec els teus dits
gruixuts i lletjos.

Reconec les teves petjades
el teu caminar,
i la forma en que poses el cap
quan et mous.

Reconec quan respires i transpires,
reconec la teva mirada
sé quan estàs angoixat.

Reconec cada centímetre del teu cos,
cada renec i batec
reconec el teu pas,
el teu bagatge.

Complice i espectador,
amable i carinyós,
segueixo les teves petjades
fins retrobar-me amb el teu cos.

-Montse-

EL PAS DE L'INFERN

2008-08-26T12:32:00.000-07:00

Sento la foscor del teu esperit
envoltant la meva ànima,
esclafant els meus sentiments,
ferint les meves paraules.

L'Invasor s'acosta,
dificilment transformat
en un gest amable

El mar es torna gris,
les ones s'alcen espantades,
les gavines voltegen apresuradament.

Les teves mans s'acosten
i el meu cos tremola
els meus sentiments
s'esborren
dins les brumes de les paraules.

-Montse-

EM FA RÀBIA EL MASCLISME

2008-08-20T12:12:00.000-07:00

L'altre dia varem anar a veure els focs que feien a Malgrat, que per cert varen estar força bé, i al acabar vàrem anar a prendre café a un Bar que es troba a prop, i justament ens vàrem trobar a uns veïns amb els que ens vàrem sentar a la mateixa taula, per no "ser sepratistes", doncs bé, vàrem començar a xerrar, d'aquest, de l'altre, ja sabeu com van aquestes converses, fins que vàrem arrivar a parlar, d'una noïa del poble, que s'ha ajuntat amb un altre noi, i ara tenen un fill.
El que em va irritar i posar de mala llet va ser un dels comentaris dels homes, que estàven a la taula, un d'ells va dir es que aquesta tia ha portat "mala vida", fins i tot m'han dit que s'ha tirat...ja no vaig voler seguir escoltant, i jo vaig dir, quina mala vida ha portat?, casar-se?. separar-se?, tirar-se a més d'un tiu?, això és mala vida?.
Em fa ràbia que encara hi hagi homes i dones, que pensin que si una dona té varies parelles és una "puta", i perdoneu la praula, i un tiu sigui un "gran macho", FINS QUAN AQUESTES DIFERÈNCIES?
Em pensava que això havia passat a la història i que els de la meva generació erem diferents, però veig que les coses segueixen igual, QUINA LLÀSTIMA!.

EXPO ZARAGOZA

2008-08-16T08:06:00.000-07:00

Aprofitant que hem anat a veure a la família de Zaragoza hem passat per l'Expo, i la recomano a tothom, han fet una bona feina, Zaragoza està nova, l'han tornat a dibuixar, amb dos ponts que creuen el riu Ebro que són impressionants i un altre pont, que és una entrada a l'Expo amb forma de peix, val la pena estar-hi i donar una volta visitant els països que hi ha en el nostre món, fent un tribut a l'aigua,valen la pena el de Korea, el de Kazajistán, Marroc... en fi està molt ben fet, i sobretot no us perdeu el Tsunami.

L'ESTIU L'ALEGRIA DE VIURE

2008-08-09T12:26:00.000-07:00

Un bon estiu, fa calor, potser massa, però és el temps de sortir, d'anar a la platja, de prendre alguna cosa a la fresca de llegir, i de relaxar-se.

Aquesta setmana no treballo, i aprofitaré per prendre el sol, sortir i anar a la platja a escoltar el soroll de les onades mentre estic tumbada sobre la tovallola, i són aquests petits moments els que valen la pena de gaudir per relaxar-se i no pensar.

I mentrestant seguiré pulint una petita sèrie de poemes que he escrit, i que penso intentar que es publiquin a algun lloc, si tinc sort, perquè a vegades tot és cuestió de sort.

UNA TARDA AMB MONTSERRAT ABELLÓ

2008-08-03T08:45:00.001-07:00

Senzillament no hi ha paraules.

2008-07-26T05:24:00.000-07:00

Hola, torno a ser aquí, perdoneu que us hagi deixat un temps, però valgui la redudància no disposo de temps, entre la feina, el meu pare, i tot plegat no he pogut escriure fins avui.
Una boníssima notícia, estic montant un recital de poesia a Malgrat juntament amb els meus companys de programa, i avui vaig a conèixer a la Montserrat Abelló, cosa que em fa molta il.lusió de que una escriptora com ella ens rebi a casa seva i vulgui parlar amb nosaltres, ja us explicaré com m'ha anat.
Que més us puc dir que la feina molt bé, estic contenta, i això contraresta la tristor del seguiment d'una malaltia tant cruel com és el càncer, en un ser estimat, però veient les ganes de lluita i de viure que té el meu pare no em puc permetre estar trista, només mirar endavant.
En quan a la meva malaltia el mes que ve sabré si ha valgut la pena tot el passat, però tinc el pressentiment que anirà bé.

Només dir-vos
que us porto dins el meu cor,
que no oblido l'any que em passat junts,
i que sempre n'estaré agraida.

UNA PROPOSTA, MONTEM UNA TROBADA, O QUÈ?

2008-07-13T07:05:00.000-07:00

La tremolor dona pas a la quietud, miro al meu voltant, no hi ha res, només, cases, cotxes i persones que caminen que somriuen, que no donen cónsol.
Sempre mirant enrere, i pensant en el futur, tot s'esdevé una incògnita, una incertesa.
Tremolen les mans
els pensaments envolten
les meves passes
el meu futur.

Què sóc, sinó només
una dona
una persona
dins un món petit.

Quan vull cridar
no puc desprendre
el meu crit
sinó plorar.

Plorar
endins
sense fer soroll.

2008-07-04T13:27:00.000-07:00

Vaig caminant a pas ràpid, decidit, i retinc les llàgrimes per no plorar, impotència, rebuig, angoixa, tremolor, suor, por, sobretot por.
Intento pensar, recapacitar, recapitular, menysprear, renegar, cridar,
caminar, i només sento por.
Segueixo, faig una passa davant l'altra, em marco un camí, i no consegueixo veure l'horitzó, i m'envolta la tremolor, que precedeix a la por.
Respiro, m'aturo, injustícia, pau, repugnància, insostenible, mel.langia, paraules i més paraules, encadenades.
Busco colors, ocells, núvols, claror, el sol.
Trepitjo la sorra,toco l'herba que m'envolta, i em remullo amb l'aigüa que cau del cel, no puc sentir.
Ràbia, indignació, incomprensió, paraules i més paraules

ESTIC DORMINT

2008-07-02T08:24:00.000-07:00

RING, RING, sona el telefon
-Digui
-Hola es usted Montse....
-Si diguim
-Le interesaria tener unas vacaciones GRATIS...
-Oiga mira no me tome el pelo...
-No, no, espere
Ja estic una mica farta ara que agafo el son
-Diga...
-Es usted Cliente de ....
-Sí,
-Pues esta es una nueva promoción, en la que si usted, bla, bla, bla...
-Bueno y lo del viaje que?
-A eso quería llegar si usted y su marido se hacen clientes de... pagando pequeñas cantidades en seis meses, o más si quiere, puede disfrutar de unas estupendas vacaciones en donde usted desee.
-Ah, pero no eran gratis?
-Sí bueno, de esta manera no paga casi nada
-No eran gratis?
-Bueno no exactamente, se le ofrece un crédito muy bajo.

He colgado, otra siesta que se va a la mierda, siempre pasa y a la misma hora.

UNA ALTRA VEGADA FORMANT PART DEL MÓN

2008-06-24T08:04:00.000-07:00

Tot arriba i ja formo part de la vida quotidiana del món.
He començat a treballar, un canvi total, del caos a una feina molt més tranquila, molt més organitzada, en la que cada persona té el seu lloc, almenys de moment.
Torno a escoltar a la gent, els seus problemes, les seves tristors, i em sento una mica defraudada en el sentit de que no puc fer rés més que el que em toca, si ja hagués estudiat i tingués el títol d'educador social, podria acostar-m'hi molt més, però almenys veig la cara que la nostra societat no vol veure moltes vegades, la gent que no és tant afortunada.
Veig la gent necessitada, la gent que consumeix drogues, i s'ha quedat dins d'aquest món ocult, ple de delinqüència, i de marginació, veig la gent que ha fugit del su país per tenir una vida millor, i també veig la soledat de la gent gran.
Per uns moments quan els atenc, crec que puc fer alguna cosa per a ells almenys escoltar-los, i informar-los a on dirigir-los.
De mica mica em vaig assabentant de tots els ajuts i com funciona tot, suposo que aviat ho acabaré dominant.

Mentrestant, de casa a la feina i a veure al meu pare, que aviat comença la quimiterapia, el proper dia 1 de juliol, ell està content perquè almenys li faran tractament, però a vegades es pregunta el perquè de tot plegat, i jo intento animar-lo, tant a ell com a la meva mare, però jo no estic gens animada, no ho acabo d'assumir, en certa manera, no puc imaginar el moment en que ell no hi sigui, i seguir vivint, i seguir endavant, no sé com explicar-ho tot és molt confús, però intento fer el dia a dia el més normal possible.

RELAX

2008-06-18T12:58:00.000-07:00

PAU, TRANQUILITAT, NORMALITAT

2008-06-16T12:22:00.000-07:00

Demà començo a treballar, tornaré a trobar la normalitat que tant he esperat, i començar una nova feina amb molta il.lusió, per fi després de tot aquest temps, podré reemprendre el meu camí.

A mica en mica començo a reemprendre les meves activitats, i una d'elles és la feina que demà començaré en una area que em preocupa i m'agrada molt, com es el benestar social, espero aprendre molt, i ser d'ajuda, i així poder arribar a fer l'accés per estudiar la carrera d'educador social.

A banda m'he ofert per ajudar en un centre de rehabilitació de toxicomans on hi treballa un amic meu, tant sols per aportar un punt de vista des de el que ha estat viure aquesta experència, i poder donar a les persones que es troben en la situació en que jo estava, ara fa uns vint anys.

En quan a la malatia del meu pare, ell està animat per poder fer quimioterapia, i jo no em puc permetre el luxe d'estar trista ni deprimida, sinó que em tindrà al seu costat en tot moment, per ajudar-lo i acompanayar-lo en aquest llarg camí que s'ens presenta a tota la família.

AQUEST DIJOUS...

2008-06-08T09:06:00.001-07:00

Bé després d'aquest temps, he resolt algunes coses i he demanat informació, el dijous tinc visita a l'ICAM, i demanaré l'alta, que m'han informat que me la poden donar pel mateix dia, cessaré de la Gene i començaré una nova vida laboral Pineda de Mar.
UFFF!!!, QUINS NERVIS HE PASSAT, PERÒ AIXÒ TÉ SOLUCIÓ.
En quan al meu pare... ha estat ingressat aquesta setmana per fer-se una biòpsia de pulmó i dimecres ens donaran els resultats...Això no té solució, però farem el que podrem entre tots, i viurem el dia a dia, m'és molt díficil de pensar-hi, però d'ara endavant la vida serà d'aquesta manera.

VÍCTIMA DE LA DESINFORMACIÓ

2008-06-02T13:22:00.000-07:00

Estic amoïnada, tot va de mal en pitjor, tot va del revés, apart de la desgràcia de la malaltia del meu pare, ara tinc problemes amb l'Icam, l'INSS, i jo que sé, la cosa es complica.
Després de donar voltes per a tot arreu, resulta que el passat 28 d'abril vaig al meu metge a buscar els comunicats de la baixa, i em dona visita pel 14 de maig, quan vaig el 14 de maig, em donen l'alta per esgotament de termini i amb data 1 de maig.
Truco a la Generalitat, no saben res, després de batallat una setmana em fan un certificat d'empresa i em diuen que vagi a l'INSS.
Vaig a l'Inss i em volen tramitar la invalidesa, jo els dic que no la vull que el que vull és l'alta médica per anar a treballar.
Em donen el telfono de l'ICAM, i es posa un noi i em diu, cap problema, ves al metge de capçalera i et donarà l'alta médica.
Vaig al CAP a informar-me i em diuen cap problema nosaltres t'ho arrglem.
Arriva el dia d'anar a uscar l'alta i el mete diu que no em la pot donar, que hagi de passa pel tribunal médic.
Avui vaig a l'INSS, i em donen hora pel dia 12 de juny, per anar al tribunal, suplico que em donin dia abans que sinó perderé la feina, i em diuen nosaltres no podem fer res, truca a l'ICAM.
Truco a l'ICAM i una senyoreta,em diu que res de res.
P sigui que quan em truqin de Pineda perderé la feina, i tot.
Algú e, pot ajudar a trobar una solució, o coneix algú a l'Icam, estic deseperada, quan tot es preveia anar bé, tot va malament.

ELS TEMPS EDEVENEN NEGRES

2008-05-31T00:55:00.000-07:00

Fa dies que no em puc posar al blog, ara mateix estic totalment bloquejada, el meu pare ha estat a l'Hospital, i ha de tornar la setmana que ve, i la veritat es que els metges no ens ho han pintat gens bé.
Quan reps una notíca d'aquest tipus et quedes bloquejat, es com si t'envoltes una aura plena de tenebres, tot el meu cos tremola, entre el fred i la calor.
Pensava que una vegada d'haver vençut la malatia, no em podia passar res més que tot aniria bé, i que per fi tindria una vida normal i feliç.
I ara, aquest cop tant fort, tant dur, i més quan el meu pare és un home molt ben conservat, sa, i que no tenia cap símptoma, sols un mal d'esquena, pel que va anar al metge i de seguit el van ingressar i fer proves, i ja veieu quin futur.
No m'imagino la vida sense ell, ara mateix, no tinc paraules ni estic preparada per cap acomiadament, el cop ha esdevingut tant dur i tant sobtat que ara mateix no puc pensar.

JA TINC EL NIVELL C DE CATALÀ

2008-05-22T07:39:00.000-07:00

Per fi ho he aconseguit !!! I això que tenia assumit que repetiria curs, però he aprovat.
Una cosa menys en la que pensar.
Només em falta aconseguir la feina a prop de casa, i estic esperant que d'un moment o altre em truquin de l'Ajuntament de Pineda, si això passés voldria dir que aquest és el meu any.
Els nervis em dominen, no puc dormir, l'espera es fa eterna...Paciència, com diria la meva mare.

Ara que ja estic molt millor, sembla impossible que sometre's a un tractament tant dur pugui limitar el teu ritme de vida, i a la vegada sembla impossible, la notable milloria que he sento al deixr-lo, ara només em queda esperar a les proves del mes de setembre per comprovar que el virus no es detecta i que estic completament curada.

un temps per recordar i reviure temps passats...

2008-05-17T14:15:00.000-07:00

I ARA ELS EXÀMENS DE CATALÀ....

2008-05-12T07:40:00.000-07:00

Estic desfeta dels nervis de fer exàmens, entrevistes, i més entrevistes, a banda m'han dit que el de l'ajuntament encara tardarà uns mesos, per restructurar-se, o sigui que... haurè de tornar a Mataró?, no vull pensar-hi...ara a estudiar pel nivell C de català tinc l'examen el dimecres, a veure, si no haig de repetir curs...
Perdoneu, però amb els estudis no em puc conectar gaire, de totes maneres una forta salutació a tots.

ELS EXÀMENS I LA SORT

2008-05-04T11:38:00.000-07:00

Bé ja he fet i superat tots els exàmens, i amb bona nota, segons m'han dit ara el Tribunal, ha de triar els perfils que siguin addients per entrar a treballar, o sigui, que encara no sé res de res, i el pitjor és que aquest neguit no em deixa dormir,ni estar tranquila.
Només de pensar que haig de tornar a treballar a Mataró m'agafen esgarrifances, però intento passar el temps, aprofitant els raijos de sol, que tant m'ajuden a refer-me.

El que sí és cert es que cada dia em trobo millor, tinc ganes de fer coses i a mica en mica cada dia en puc fer una mica més, però el que no vull oblidar mai es a tota la gent que ha estat al meu costat, ni tampoc vull oblidar la soledat que es sent quan un està malalt, per això m'he proposat anar a veure de tant en tant, a dues noies que estàn lluitant contra el càncer, i donar-les hi el meu suport i companyia i sobretot ànims per tirar endavant.

Mai s'obliden les coses que ens passen al llarg de la nostra vida, i menys els sotracs que ens depara, mai s'oblida que durant un període de temps, els dies i les hores han passat, i tú t'has quedat a casa perquè no podies fer res més.

Però tot això té la seva part bona, d'aquesta experiència he conegut més a les persones, la seva qualitat, el seu siport, us he conegut a tots vosaltres i he vist l'altra cara de la vida.

Així que....m'haig de mejnar el món abans de que s'acabi.

Gràcies...

2008-04-20T09:18:00.000-07:00

Ahir varem anar a la Moguda dels 80, i em sento CONTENTA I FELIÇ, d'haver tingut el privilegi de conèixer en persona, i haver compartit una bona estona amb la Lucía i en Francesc, i dic PRIVILEGI, perquè avui en dia hi ha poca gent que faci un viatge per conèixer a una altra persona, espero que el que ha començat entre nosaltres no acavi, sinó que segueixi. En aquesta societat manquen bones persones.
I a tota la família bloger que no heu pogut venir, espero que hi hagi una altra ocasió per trobar-nos i conèixer-nos,ja muntarem alguna cosa.
I a tots gràcies.
En ho varem passar molt bé, la música et feia sentir com quan tenies 15 anys, els DJs, en Juan Carlos i en Charly s'ho van fer molt bé, i varen tenir la preferència de que em van dedicar LA CASA AZUL, cosa que em va fer sentir que la gent del meu voltant , la que m'ha conegut i em coneix m'estima, per què que és sinó l'estimació?
Moltes gràcies Juan Carlos y Charly, per haver-me tingut en compte, i per el vostre suport, com ja sabeu sóc una supervivent, i ahir encara que no estava al 100% m'ho vaig passar i em vaig sentir d'allò més bé.
Ahir vaig tocar el cel, vaig estar ben acompanyada, millor dit molt ben acompanyada, i espero seguir estant en la vostre companyia.

Bé ara us deixo vaig a estudiar una miqueta que el proper dimecres i dijous tinc les proves a l'AJUNTAMENT DE PINEDA DE MAR, i espero tenir una miqueta de sort.

A tots gràcies i només dir-vos que US ESTIMO.

Demà...

2008-04-18T12:46:00.000-07:00

Demà a les 23 hores davant el QK, per fi us coneixerè, encara que no estic al 100%amb fa molta il.lusió.

PARTY

2008-04-16T03:29:00.000-07:00

Com m'ha dit en Francesc, el dissabte quedem a les 23 hores davant del QK? ja SOPATS??
O bé preferiu quedar sobre les 9.30 del vespre hi anar a sopar?

LA VIDA COMENÇA ALS 40

2008-04-11T12:04:00.000-07:00

Vaig tancar la porta, per poder estar sola, la necessitat de mirar-me al mirall, i el reflexe d'uns anys que han anat passant vertiginosament.
Vaig anar a buscar el meu album de fotografies, i les vaig comparar, amb el reflexe del mirall, aquella cara infantil, d'immaduresa, d'innocència, havia donat pas a unes faccions més dures, menys endolcidas. La mirada plena d'il.lusió per veure el que m'oferiria la vida, havia passat a ser una mirada més reflexiva, ja no tenia la brillantor de quan tot és nou, i s'obren camins i camins.

El pas dels anys, de les vivències, i de les experiències, configuren el nostre rostre i el nostre cos.

Avui, miro endavant, estic a la meitat de la meva vida, suposadament, i això espero,a vegades em sento orgullosa de les meves vivències, que bones o dolentes formen part del que sóc ara per ara, i veig que encara hi ha tot un horitzó per conquerir, un munt de coses que encara haig de fer i aconseguir, i estic contenta de tenir encara aquest plantejament, i no haver-me convertit en el que sempre m'havia dit que no faria en: "una dona de casa", encara no toca.

No sé si ho aconseguiré tot, però mantic la il.lusió de poder-ho fer, i això fa que sobrevisqui moltes vegades als meu pensaments.

Res encara ha acavat, i tot comença, els dies de festa tornen, i l'empenta de tirar endavant nous projectes i són.

El relexe del mirall, és el meu reflexe, la vida. Els sentiments segueixen intactes que quan era adolescent, però amb més reflexió, tot més ben pensat, perquè la vida segueix als 40.

L'ALEGRIA D'HAVER ACAVAT

2008-04-07T12:17:00.000-07:00

Decididament, aquesta serà la meva cançó aquest any.

Avui ha tocat visita al metge, bones notícies, s'ha acavat, el que passa que fins d'aquí sis mesos no sabrem ben bé com ha anat el tractament i sí definitivament ha donat els resultats esperats. De totes maneres la metgessa m'ha comentat que d'aquí quinze dies tindràn els resultats de la prova d'ARN, i també m'ha comentat de que sí d'aquí un mes no estic al cent per cent haig de trucar-la, per fer-me proves.

Espero no haver de fer aquesta trucada, de moment tot va lent, cada dia i a poc a poc vaig fent cada dia una miqueta més, però costa, i de ben segur que ho aconsegiré.

Mentrestant, ara mateix estic estudiant uns temes d'administració local, per poder-me presetar a l'Ajuntament de Pineda de Mar, com a Auxiliar administratiu i com a Administratiu, són pocs temes perquè es per entrar en la borsa de treball, però tinc esperances de passar-le i oblidar-me de la feina als jutjats, i poder estar a prop de casa, que ja porto masses anys viatjant per anar a la feina, i estic cansada.

Espero i dessitjo el proper any, poder fer l'accés a la Universitat, i estudiar per ser Educadora Social, que en realitat és el que m'agradaria aconseguir.

I bé,després d'explicar-vos com segueix tot, només dir que sigui com sigui el dia 19 aniré a la moguda dels 80, tant sols per veure-hos a tots.

EL SISTEMA JUDICIAL

2008-04-02T12:15:00.000-07:00

Aquests últims dies hem sentit a parlar molt del sistema judicial, que sí funciona, que sí es culpa del jutge, que sí és culpa de la funcionària que estava de baixa,que sí, que sí...
La veritat és que des de el meu punt de vista el sistema falla, i molt, després de tota la vida veient com funcionen els jutjats des de dins, com a treballadora, us haig de dir:

- En primer lloc, hi ha funcionaris que treballen i n'hi ha que passen de tot.
- En segon lloc, els funcionaris cobren uns 1000 euros.
- En tercer lloc, els jutges en primer destí solen cobrar uns 4000 a 4600 euros mensuals.
- En quart lloc, hi ha jutges que treballen, n'hi ha que solen passar pel jutjat unes tres hores diaries, amb l'excusa de què treballen a casa, ah! i els divendres s'agafen festa.
- Normalment la persona que aten al públic és el funcionari de torn, o la funcionària, el jutge no aten quasi bé a ningú, sobretot si és particular.
- Els funcionaris fitxen, cada dia les set hores de feina.
- Els jutges i secretaris no fitxen.

Vistes aquestes diferències que són notables haig d'afegir:

Molts de jutges no recolzen als funcionaris, sinó que els hi demanen ressponsabilitats, el funcionari ha de tramitar, controlar les execucions, atendre al públic(això comporta insults, i d'altres amenaces), passa sentències, i normalment, imprimeix les que són de calaix. El funcionari apart de tramitar incoa, passa i repassa taxacions de costes, per sí de cas.

I quan té algun problema el passa al jutge, que resolt tot seguit, o tarda i tarda...
i se li acumulen els expedients al despatx.

A vegades el funcionari intenta passar l'expedient al secretari, per veure si avancem el tràmit, però com sempre torna l'expedient al funcionari, i diu que es cosa del jutge.

A les Comunitats autònomes, als funcionaris, i sobretot als interins de'ls hi exigeix el català, o la llengüa co-oficial, als jutges i secretaris no els hi cal, ells són dèus, només faltaria.

A tot això haig d'afegir que he treballat amb molts bons jutges, però la gran majoria viuen molt bé a les espatlles dels escalus, i després surten per la televisió dient que la culpa la té la pobra funcionària que està de baixa, renoi!, això és el més fàcil. Però a aquest jutge no li passarà res de res, pena de la pobra noia que està de baixa.

A banda de tot l'exposat haig de reconèixer que he tingut molts i bons companys, treballadors, entregats, i que no els importava fer més hores per tal de tenir les coses a punt, i també que he tingut companys inútils totals.

El sistema falla, sí, però comencem per amunt, comencem a tocar als DÈUS, que s'ho creuen la gran majoria, comencem a demanar responsabilitats, als de dalt, i després als funcionaris normals.

És indignant que a aquestes persones, amb càrrecs tant importants, que decideixen sobre les vides de les persones, mai els hi passi res, que se'ls deixi engrandir, i seguir vexant als treballadors, com ha passat amb dos jutjats que conec molt bé, sense que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagi pres cap decisió, sinó que han esperat que aquests senyors demanessin el trasllat.

En fi... un altra dia us parlaré dels fiscals, que també tenen, tela.

UN PETIT AVANÇ...

2008-03-30T09:34:00.000-07:00

DEMÀ S'ACABA

2008-03-27T03:15:00.000-07:00

Per fi, demà ultima injecció i ultimes pastilles, la setmana que ve, i les següents de recuperació, però suposo i espero que en un mes o dos, estaré llesta, i com sempre, la party dels 80 és el proper 19 d'abril, us donaré més dades avui mateix o demà.
Només veig amb satisfacció, el camí que he fet fins ara, i que encra que aquestes ultimes tres setmanes, han estat i són de pena, he resistit contra tot pronóstic, i es que les persones no sabem fins a on arrivem, nosabem el que som capaços de suportar fins que no entrem en la lluita, de moment aquesta batalla està guanyada, i acabada, espero superar totes les batalles que s'em posin per davant, ara ja puc.
L'altra dia, em vaig assabentar que un veïna havia estat operada de'un càncer de pit, i que estava fent la quimioterapia, i sense pensarm'ho vaig anar a donar-li ànims, i seguiré donant-li suport, perquè en aquesta vida i en aquestes malalties, el suport moral, el saber que no estàs sol, i que hi ha gent que vol que segueixis endavant, és molt possitiu. I el que espero es poder ajudar a gent, que pateix aquesta soledat que comporten aquests tractaments.
Per a mi ha estat molt valuós els vostres comentaris,les vostres paraules, i el vostre seguiment, ha estat i serà un plaer haver-hos conegut.
I suposo que seguiré enfilant-me per la vida, lluitant, encara que sigui contra corrent com sempre, i tornant a ser la protestona de sempre.

2008-03-20T10:58:00.000-07:00

AVUI HA SORTIT EL SOL!!!!

Per fi un dia de sol, per poder sortir a fer un vol.
Després d'aquesta llarga hibernació espero que comenci a sortir el sol cada dia, i començar a treure la roba d'estiu, i retrobar la normalitat, em queda aquesta setmana i la que ve, i....
prova superada, després ens trobarem tots.
Ah!! una curiositat avui que he sortit m'he comprat unes sabates estil anys 50 com les que portaven les pin-up, vull donar-me petits homenatges, i celebrar que arriba la llum, o sigui que aquest estiu canviaré l'armari, renovaré forces, per seguir caminant.

LA CASA AZUL

2008-03-10T13:24:00.000-07:00

I LA REVOLUCIÓN SEXUAL

Un toc d'aire fresc, divertit, amb ritme. Em va encantar, m'ha enganxat el seu ritme recordant el so de la música "Disco" dels anys 80, i per la seva innovació. Espero que aquesta gent segueixin tocant i regalant-nos la seva simpatia.

COM T'HO PODRIA DIR...

2008-03-04T13:27:00.000-08:00

Així comença una de les cançons que més m'agradan de Lluís Llach, com us podria dir, perquè us fos senzill... Estic al final, però tant dèbil, tant enssopida, i la vista sobretot em molesta la picor dels ulls, que m'impedeixen escriure més sovint al blog, ni tant sols llegir els vostres, menys mal que tot s'acava, i espero tornar a estar com abans, perquè ara mateix dubto de la meva serenitat.
Sí perquè no sóc gaire capaç de raonar ni pensar com sempre, m'he tornat en una altra persona, els metges diuen que quan tot passi, tornaré a ser la de sempre, que aquest canvi de caracter és la medicació, però costa tant, lluitar contra el cos i la ment.
Però bé el 28 de març acabo el calvari, la última injecció i la última pastilla.
El que tinc més ganes és de trobar-nos tots, a la festa dels 80, que suposo que faran cap al final del mes d'abril, a la Discoteca KUKA de Sta Susanna, sinó ja la montarem nosaltres.

MASSES COSES

2008-02-27T12:57:00.000-08:00

Estic, escrivint una sèrie de poemes, pel concurs de Sant Jordi d'aquest any, i els haig d'entregar el proper divendres, el pitjor de tot és que l'ull, s'em ha tornat a secar, i el tinc fatal, però ho intentaré acabar.
No sé si tenen massa qualitat, però la qüestió és anar fent, i com diu una amiga meva escriptora de comptes, per escriure només s'ha d'escriure i dir el que penses i vols transmetre, sobretot buscar les paraules adecuades al que vols expressar.

LES GANES DE LLUITAR

2008-02-22T11:23:00.000-08:00

Les ganes de lluitar per la vida, d'aconseguir les fites que ens proposem, és un camí llarg i dur, les ganes de cridar s'ofeguen moltes vegades, les ganes d'anar en contra les injustícies, contra les imposicions establertes, ens fan recapacitar.

Sovint ens aferrerm, a les coses materials, als nostres desitjos d'ésser més que ningú, de tenir més que ningú, d'aconseguir més coses, i a mica en mica ens anem fent la nostra pròpia presó. I no ens adonem que la única cosa a la que val la pena aferrar-se es a la vida.

La vida que tant sols és única i només una, i això ens tindria que fer reflexionar i aprofitar al màxim cada instant que se'ns ofereix davant nostre. Aquest instant és únic i de ben segur meravellós.

Les petites coses es fan grans quan no es tenen.

Per això cal que el camí que fem tingui el màxim d'afers possitius, enriquidors, per a nosaltres.

Aquesta és una de les reflexions que em faig constantment, ja que sense buscar, ja vènen els mals moments, els problemes, i aquests són els moments en els que s'ha d'estar ple de possitivisme per afrontar-los de la millor manera.

Segurament aquesta reflexió passarà a la història quan estigui bé, perquè les persones, ens preguntem aquestes coses en els mals moments, i ens diem una i altra vegada que em de valorar més el dia a dia, i tot això que pensem, però quan el moment ha passat, tornem a lluitar per totes aquestes coses que al cap i a la fi no valen la pena.

COMENCEM DE NOU

2008-02-19T09:43:00.000-08:00

Hola a tots, sento haver deixat d'escriure tot aquest temps, però he tingut la vista fatal, avui sembla que estigui millor, i aprofito per dir-vos, que agraeixo moltíssim el vostre suport, i que només em queden CINC injeccions, ja arrivo a la fi, després només quedarà el temps de recuperació, però moralment em fa sentir més eufórica.

Un prova més superada en aquesta vida tant moguda que tinc.

" Una vegada més, em miro al mirall,

sóc jo? o només és un reflexe?.

Com passa el temps, i la vida transcorre

misteriosament dins les nostres venes.

Un viatge llarg, ple de sotracs,

un destí millor dins l'embarcació.

Com t'espero, i desepero

en la meva lluita, en les meves nits

plenes de neblina, boscosa

solitut anhels de futur.

Com enyoro les passejades

pel sol infinit del meu camí.

I les nouvolades esperançades

d'aconseguir un cel més clar.

S'obriran noves portes,

en un futur sempre incert,

nous infinits per recòrrer,

sempre acompanyada per les meves forces.

Com enyoro les paraules,

la saviesa de la vostra companyia,

tornarà tot al seu lloc,

on ha estat sempre el meu cor."

-Montse-

Per vosaltres.

Ho sento...

2008-02-12T07:39:00.001-08:00

Sento no haver escrit abans, però porto més d'una setmana amb els ulls secs, una altra contraindicació de la medicació, i això m'ha provocat que no pogués ni llegir ni escriure i menys possar-me a l'ordinador.
Però bé a mica en mica em vaig recuperant, i avui escric perquè us trobo a faltar, i que no penseu que he tancat el blog.
Una abraçada, aniré escrivint a mida de que vagi recuperant la vista.

Ja està aquí, ja arribat l'ARALE !!!!

2008-02-01T09:15:00.000-08:00

Ja arriva el final, i només de pensar que ja estic arrivant, i que arrivaran temps millors, m'omple d'alegria, el pensar que a poc a poc seré la Montse de sempre, i recuperaré la meva vida, espero que després d'un any d'obscurantisme, tornaré al igual que ARALE.

Però no penseu que estic desconectada del que passa al meu voltant, perquè estic alerta del que passa al món i sobretot al meu poble, només comentar que el problema de la Riera segueix, i que la gent segueix lluitant, que en l'últim ple, el PSOE i el PP varen votar a favor del primer projecte i que suposa la tala dels arbres, eren nou vots contra vuit, per tant varen tornar a guanyar els PEBROTS dels qui governen, i no volen reconèixer que s'han equivocat. Tot això davant d'un poble que s'alça en manifestacions per poder ser escoltats, i què es tingui en compte la seva opinió.

Mentrestant el passeig de LLevant ha sofert la tala dels arbres que tenia, la zona del polígon industrial cada vegada té menys arbres, i de mica en mica els pebrots fan i canpen fent el que els hi dona la gana.

D'altra banda el món segueix rodolant, amb escàndols financers, la crisi de la totxana, les guerres d'Irak, Kenya, Afganistàn, i a saber de quants llocs més, però cada vegada les notícies en donen menys importància, i així tots mirem cap una altra banda, pensant que a les nostres llars estem ben segurs, és la mirada d'occident, la nostra postura més còmode.

I ara que comencen les eleccions, uns ens donaran diners, i els altres ens milloraran la vida, però dels catalans i del nostre estatut no en sabem res, suposo que per després de les eleccions depen de qui guanyi, i amb quina majoria en tindrem notícies.

Però nosaltres seguim patint la mancança d'infraestructures, de comunicacions i de llum, i aquí no passa res de res, seguim calladets com sempre.

2008-01-25T10:48:00.000-08:00

Senzillament, COLLONUTS, fins a tal punt que quan veig als veritables polítics, i gent imitada, em sembla veure el programa.

QUÈ ESTÀ PASSANT

2008-01-21T12:15:00.000-08:00

Avui a les notícies, han donat malauradament, que un menor de 9 mesos ha mort a causa dels maltractaments, per part de la mare, l'avi, i la companya sentimental d'aquest últim, també han dit que hi ha hagut un altre cas de violéncia de génere, i si seguim les notícies són desalentadores.

D'altra banda es segueix parlant de la novia de Sarkozy, i de les despeses que el president de la república de França ha emprat en el seu maquillatge, ni més ni menys que 34.000 euros.

I aquí comencen les promeses dels nostres polítics, el PSOE vol pujar les pensions, cosa que em sembla molt bé, però el PP vol que el castellà tingui més hores de classe, o sigui, que em de suportar un nou atac feixiste en contra de la nostra llengüa, un atac més, ja no ens ve d'aquí!!.

Com diu la família SIPSON nos hemos vuelto ya locos??

FENT PARAULES

2008-01-17T08:04:00.000-08:00

Avui gravem el programa FENT PARAULES, i dic gravem, perquè sense la col.laboració de tots els companys que cada setmana, venen a gravar, no podría dur-lo a terme.
Aquest programa va nèixer i sorgir, d'una idea que feia anys que em voltava pel cap, i que un dia parlant amb la Susy varem intentar portar a terme. El cas es que totes dues sabíem que escrivíem poemes i narracions, i que ens agradava aquest tema, i volíem aconseguir un lloc i fer un grup de gent per compartir moments d'escriptura i literatura. Així que varem començar a fer contactes, fins que un dia parlant amb la Neus, m'assabento que ella també escriu, i em promet que buscarà un lloc per trobar-nos, així que dins d'aquesta eufòria, comencem a trobar-nos.
A mica en mica, començo a conèixer a gent que també escriu, i els començo a convidar, fins que a mica en mica aconseguim fer u n bon grup amb en Javier, la Isa, la Natàlia que és la benjamina i la que millor escriu de tots nosaltres perquè encara és jove i diu el que sent i el que pensa, la Georgina, i com no tots aquells que volgueu venir amb nosaltres.
Ostres!! i fa poc varem tenir amb nosaltres a l'Anna Hernàndez, i també espero que vingui en Pablo Maestro, ja que fins fa poc no sabia que escribia.
Realment cada dia em sorprent la gent del meu poble, així que el programa de ràdio és un lloc de trobada i de difusió per a tots i tothom, tant els escriptors del poble, com les persones que vènen a recitar com la Carme Castellà i en Victorino, a tots gràcies.
Així que si ens voleu escoltar, tots els dijous a les set de la tarda gravem i el programa s'emet el dilluns al migdia després dels informatius.
VENIU A FER PARAULES AMB NOSALTRES !!!!!

DIA A DIA

2008-01-09T11:52:00.000-08:00

Quan em vaig despertar, vaig mirar el rellotje, només eren les tres i mitja de la matinada, i sols sentia el soroll dels que dormen profundament, no es sentia res més que silenci, un silenci tranquil, relaxant, així que em vaig posar un altre coixí, i va estirar-me.

Com que no em podia dormir, intentava pensar en viatges, en els llocs que probablement no estaré mai, i cada vegada m'angoxava més la idea de no poder dormir, els pensaments em venien al cap, anaven i tornaven, una i altra vegada, que llargues són les nits quan un pateix isommi.

Em vaig tornar a aixecar, els meus braços eren com dos sacs de patates, i les cames com si tingués agulletes de fer esport, m'assec al llit, i els cabells surtíen rodolant per sobre els hombros, i jo aixecava la mà per apartar-los i llençar-los al terra, al matí ja passaré l'aspiradora , vaig pensar.

Vaig tornar-me a estirar, però abans vaig prendre un vas d'aigüa, i vaig aconseguir adormir-me, fins a les cinc de la matinada, que em vaig llevar per anar al lavabo, incomoditats de beure tanta aigüa, i després vaig tornar al llit.

Quan ha sonat el despertador, m'ha fet l'impressió de no haver dormit gens, estic baldada, i tothom segueix dormint, -Quina sort !. Així que he despertat a tothom, i he demanat que em facin l'esmorzar, quan he pogut aixecar-me he aixat a prendre el meu vas de café amb llet i galetes, i he pres la tanda de medicació, igual que es fa un ritual, jo prenc les pastilletes, i a l'estona tinc un mal d'estòmac i de cap que tinc d'anar una altra vegada al llit, fins que definitivament puc estar de peu, i fer alguna cosa.

Sense fer res més interessant que escriure en aquest ordinador, ni res que mereixi la pena, dia a dia, els temps passa lentament, esperant la bònica primavera, que amb la seva alegria i els seus colors em portarà a la meva nova vida.

La primavera esperada, amb els seus dies més llargs, la temperatura més càl.lida, els colors de les flors quan floreixen, sembla que tot resorgeixi d'un sommi, d'entre les brunes, i tot comenci a despertar, després vindrà l'estiu, i els matins i les nits a la vora del mar, les passejades amb bicicleta i les caminates per les muntanyes i les mines de ferro de Can Palomeras, per arrivar a dalt de tot de la muntanya i contemplar la meravellosa postal que s'estén davant dels meus ulls, Malgrat i els pobles del costat, acaronats per les suaus ones blaves del nostre mediterrani.

RESPECTEM-NOS, SI US PLAU

2008-01-05T08:13:00.000-08:00

Estic donant un tomb per tots els blogs que em visiten, tant de la blogesfera malgratenca, com dels meus amics blogaires, i en molts dels blogs sembla que la gent sota l'anonimat s'atreveix a dir de tot, el més díficil de tot és opinar i escriure amb nom i cognom, però jo penso que sempre s'ha de donar la cara, i tirar endavant, no val insultar o opinar políticament sota l'anonim, s'ha de mostrar l'identitat perquè et puguin respondre.
De totes maneres trobo que és molt fort faltar al respecte o insultar a ningú, siguin quins siguin els seus pensaments, manera de pensar i sigles polítiques, abans de tot hem de ser persones i com a tal comportar-nos.
No tot és negatiu en la blogesfera, a mi em serveix molt per conèixer a gent de tot arreu, i per assabentar-me del que passa pel meu poble, ja que no surto de casa, i quan surto haig d'anar amb cotxe o anar a un lloc concret, perquè no em puc posar malalta, o sigui que la blogesfera per a mi ha estat i és la salvació per comunicar-me, mai més ben dit és una eina de comunicació, encara que tinc moltes ganes de conèixer a tots els amics blogaires, i possar-los cara i ulls.

ah!!!! A TOTS ELS FANS DEL PROGRAMA FENT PARAULES, comencem a gravar la propera setmana, i estem oberts a tots els participants que vulguin venir i col.laborar a fer més accessible la literatura, i a expresar i llegir-nos els seus escrits, relats, poemes i d'altres.

JA ESTEM AL 2008

2008-01-02T09:52:00.000-08:00

Molt bon any 2008, a tots els amics i amigues blogaires.
Ja ha començat un nou any ple de próposits i esperances per aconseguir.
La veritat es que jo no m'he proposat res, només vull sortir d'aquest malson i que arrivi el mes de març ràpidament, i amb ell l'esperada primavera, el bon temps, i la calor.
L'únic que espero és que aquesta mala temporada m'hagi servit per ser millor persona, i valorar el que el dia a dia ens ofereix la vida, a on ens porti, i segur que serà meravellós.

2007-12-27T11:02:00.000-08:00

Les festes, són alguna cosa més que això, i no parlo en el sentit religiós, ni és una critica, és una reflexió, per alguns són dies de recolliment i retrobament amb la família i amb els amics, per altres són dies religiosos de viure amb la fe, per altres són vacances.
Que cadascú visqui les festes com vulgui, però el sentiment que portem tots a dins és el de la pau, i la felicitat.
Encara que a vegades tanquem els ulls a la realitat, i tots sóm consumistes, cal que mirem el nostre entorn per saber que no tothom és afortunat.
Apart de tot això i aquesta petita reflexió us desitjo a tots bones festes, i que aquest esperit, no s'apagui mai.

MALALTIES I SOLETAT

2007-12-19T12:03:00.000-08:00

UNA VIDA MAGADA, FINS AL FINAL, PERQUÈ?

UNA LLUITA QUE NO ACABA....

UNA ALTRA VIDA MALGASTADA, I OCULTA....

ARA TINDRIA 60 ANYS...

Queda esperança per la tolerància, i el recolzament a tots i totes les malalties, sobretot les estigmatitzades per tota la societat, que ingú hagi de viure en la soletat ni en l'ocultisme, cadascú és cadascú, i es mereixen tota la nostra comprensió.

Ara que arriva Nadal, allarguem la mà als nostres semblants, i abracem la vida amb esperança i il.lusió de que arrivarem a construir entre tots un món millor.

ENCARA HI HA VICTIMES

2007-12-12T11:55:00.000-08:00

Demà ja és dijous, a les 9 del matí haig d'anar al metge de capçalera a buscar la baixa, i a la tarda a les 7 de la tarda anem a gravar el programa de ràdio, i ja estarem un altre cop a divendres.

Passa el temps, i vull que passi ràpid, com més ràpid millor.

Avui estic buscant inspiració pel programa de demà, durant les últimes setmanes he comentat llibres com la Cabanya del tio Tom, Sultana, huida imposible, Raíces, temes dedicats a l'esclavitut i als maltractaments, perquè no oblidem que encara existeixen aquests termes, i d'alguna manera donar suport a les víctimes.

El que més m'entristeix d'aquest tema és el que he vist avui en un documental al canal ODISEA, sobre el racisme, i a la conclusió que he arrivat es que encara existeix el racisme, sobretot cap a la gent de color, i existeix en països com USA, i Anglaterrra, cosa que ja sabia, però no tant descarat com ho han presentat en aquest documental, que us recomano.

Durant tota aquesta setmana a les 10 de la nit, donen documentals sobre aquest tema, per celebrar la commemoració de la carta dels Drets Humans, però envers de celebrar-ho em de seguir lluitant contra la vulneració d'aquests drets a tot arreu del món.

I apart d'aquesta reinvindicació, us deixo amb els meus pensaments, d'un món millor i més just per a tots.

JA ESTIC PREPARADA

2007-12-09T09:17:00.000-08:00

Ahir em varen trucar les meves amigues d'Arenys, i em vaig posar al dia de tot el que anava passant, i tothom té alguna pega, una de les meves amigues ha estat operada d'urgéncia dels budells, d'altra banda una seva cosina que també ha treballat am mi, ha tingu una àmbolia, jolín, al final la que està millor sóc jo!

Ara mateix només em falten tres mesos per acabar el tractament, i seré lliure, mai ho hagués dit, vull anar a treballar, vull sortir i caminar, això d'estar a casa i no poder fer res és molt pesat, però ja falta poc, i demà em faran l'ànalisi de control, i em diràn que tal va tot, espero que tot segueixi igual, i en mica en mica tot s'acaba.

No sabeu les ganes que tinc de còrrer, d'agafar el cotxem de ser la Montse de sempre, treballar, estudiar, enfadar-me, anar amunt i avall, com s'enyoren les coses quan les perds, però a partir de l'abril, estaré en peu de guerra, i Malgrat, i el món ja us podeu preparar, perquè us tinc unes ganes.

Ah, i sti tot va bé a l'abril a la festa dels abys 80, amb els DJ de l'antic Don Juan , us apunteu, ho celebrarem tots plegats.

TOT SEGUEIX UNA RODA

2007-12-01T08:20:00.000-08:00

Feia dies que no escrivia cap post, perquè no estic gaire bé, i per escriure sobre el mateix, prefereixo no avorrir a ningú.
Fa uns dies sentia comentar als mitjans de comunicació que l'Heroïna torna a ser una droga de moda, com que ara la moda és la coca, i les pastilles, torna a començar la roda, d'aquí un temps tornarem a veure a la gent demacrada, sense dents, pidolan per un "xute", robant, i morint.
El que més em preocupa, no és veure a gent demacrada, és que ens penssàvem que tot això ja havia passat, que només va ser qüestió d'una época, i a mica en mica ens hem anat relaxant, ens hem deixat de preocupar per aquest problema, perquè com diu la propaganda contra la droga, els nous drogoaddictes ara no ho semblen, i jo em pregunto és que es tenen que notar?, es veu que ara tot s'accepta millor, espero que mai baixem la guàrdia, perque els senyors de la droga, els que realment es beneficïen de la seva venta i consum, mai baixan la guàrdia, sinó que viuen pensant en quina de les drogues poden guanyar més diners, i tot va fent una roda, la roda de la desventura.

2007-11-25T11:02:00.000-08:00

Relexionant sobre el que passa al meu voltant, veig que tot segueix igual, i a vegades em desanima veure una societat cada vegada més tancada en sí mateixa, una societat cada vegada més atrafegada per qüestions de poder, de feina, de pujar esglaons sense pensar amb els altres que tenim al costat.

A vegades penso, en deixar-ho tot, i anar a viure en una casa solitària, a la muntanya, i treballar la terra, un sommi utópic que tinc desde fa molts anys, i que mai faré, ja que també necessito viure entre la gent, i fer-me un espai dins aquest món, que a vegades és massa gran i a vegades massa petit.

Només cal mirar enrera, quan erem joves, tots pensàvem que faríem grans coses, que canviaríem el món, i pel que veig, sí que hem canviat les coses, però a millor?

Em reconec consumista, m'agrada anar de botigues, i gastar , m'agrada anar a un bon restaurant, i anar de vacances, en resum viure el millor que pugui, m'encanta canviar de look, i fer estravagàncies, i tot això té un preu: treballar més per poder gastar més.

Quina gran contradicció que és la vida, per una part vull ser lliure de lligams, i per l'altre els vaig fent jo mateixa, cada vegada vull fer més coses, motiu pel qual cada vegada tinc més feina apart de la meva, però és la única manera de lluitar per vèncer les contradiccions i trobar un equilibri.

NO PUC EVITAR-HO

2007-11-22T04:01:00.000-08:00

Potser és aquest temps, potser sóc jo, però no puc evitar d'estar així, avui he sortit he passejat, i estic molt cansada, feia una setmana que no em movia de casa, perquè estic molt constipada, he vist gent, però no deixo de sentir que sóc una mica inútil per cansar-me de seguida.

Avui faré un esforç més, aniré a gravar el programa de ràdio amb els meus companys de tertúlia, i demà....., tornem-hi, i així... esperant que passi el temps el més depressa possible.

S'HAN UNIT

2007-11-18T12:29:00.000-08:00

Al fi s'ha fet realitat el que molts ens pensavem, el PP i PSOE de Malgrat governaran junts, és que fins ara no ho havíen fet?
Des del principi era un pacte en silenci, ara ja són 9 contra 8, és farà el que ells vulguin, com fins ara, però amb majoria.
Al poble hi havíen petites esperances de que això no passés, però ja es veia a venir, que els del PP anaven atrafegats amunt i avall intentat treure el màxim profit per a ells, i al final els hi ha dont resultat, tot i això que en las votacions per la moció de la riera, van votar amb l'oposició, i ara que passarà amb la Riera, i les rieres de Malgrat?
I amb la Delta de la Tordera?

Perquè veieu el que passa aquí, amics blogaires, políticament no anem bé, anem endarrera, però no tot és dolent el que passa.

El millor que ens ha passat és la riera, per unir a tots els malgratencs en una sola veu, i és quan un és sent orgullós de les persones que fem pinya totes juntes, per aconseguir una fita comú, de moment salvar una arbreda, i després ja veurem que més passa.

Mentrestant, jo reflexiono sobre la força que tenim les persones quan volem, llàstima que no sempre ens unim per aconseguir fites tant nobles com aquesta i moltes més que em et durant la hitòria de la humanitat.

L'altre dia vaig gravar el meu programa de ràdio i sabeu?, vaig començar parlant de l'esclavitut i comentat l'obra La Cabanya del tio Tom, i llegint un petit relat de l'obra un s'adona de que l'esclavitut encara existeix, però de diferents formes, tràfic de persones, comerç amb menors, comerç amb diamants, i etc... etc...

Podrem algun dia unir-nos per dir prou?

EL TEMPS DE CADASCU

2007-11-13T07:39:00.000-08:00

Passejant per l'arbreda de la vida, vull retornar a aquell petit poble, que s'omplia els caps de setmana i l'estiu per la gent que venia de Barcelona, recòrrer els carrers amb bicicleta sense cap por del trànsit, anar al Camp de la Figuera, on tot eren camps de pagés, de grosselles i de espigues, i arrivar a pujar a dalt de la figuera era una heroïcitat, on tots els nens i nenes volíem arribar.
Vull retrobar el Malgrat de sempre, sortir al carrer i fer-la petar amb els amics i coneguts, tornar a sortir de copes al Quijote, al Caballo, i anar a ballar al Don Juan, on ens trobàvem tots els amics.
A vegades vull sentir el calíu a casa, el mateix calíu que sentia quan era petita i m'asseia a terra per mirar la tele, o jugar amb les nines.

Tot això fa temps que ha acabat, el poble és més gran, ja no tenim el Camp de la Figuera, i és difícil retrobar-se amb els amics, ja que tots tenim família, les coses canvien, ara són els nostres fills els que surten i van de copes, parlen amb els amics, i tot forma una roda.

Quan veig algun amic o amiga, sempre recordem el que feiem a on anàvem, i sempre acabem dient "els nostres temps eren millors".
En realitat cada temps i moment és bó, en el moment que passa, i a tots ens sembla que el nostre és millor que el dels altres, ara hi ha molta tribu, però abans també n'hi havia, cadascú va amb la colla en la que es sent més identificat, i quan fem aquestes reflexions és que ens fem grans.

COMENÇO A ESTAR FARTA DE TOT

2007-11-07T12:05:00.000-08:00

Avui estic tant i tant cansada, que em fa mal tot, sobretot el cor, m'enfado per res, crido per qualsevol cosa, estic de mal humor, aquest matí he sortit a comprar, i quan he arrivat a casa estava feta "caldo", com es poden perdre tant les energies?, el meu aspecte no es el de sempre, estic envellint, estic fatal. A la tarda he passat per la perruqueria del barri per tallar els cabells al meu fill petit i la perruquera, m'ha arreglat una mica el serrell, perqué poca cosa pot fer, m'ha canviat el cabell tant fort que tenia, n'he perdut molt, el que passa es que com que en tenia tant no es nota, però jo sí, jo quel'escombro cada dia ho noto, m'ha canviat la textura es horrorós el pentini com el pentini horrible, però això no és el més greu, el més greu són les ganes d'acabar, i de ser normal una altre vegada, moure'm, caminar per les muntanyes del meu poble, fer coses, treballar, sortir, això és el que porto pitjor.
El divendres grabem el programa de ràdio, i m'alegra fer una cosa, que cada vegada agrada més a la gent que ens escolta, es gratificant poder fer alguna cosa que t'agrada i val la pena, les nostres tertúlies cada dia són més desenfadadas i sinceres, i tots ens ho passem bé, i a mica en mica s'incorpora nova gent que vol venir a recitar, a llegir, en fi això m'omple de satisfacció almenys ser útil en alguna cosa, i així deixo en pau als meus aquestes dues horetes que també ho necessiten, perquè és molt dur per a ells veure a una persona que han conegut d'una manera i ara es torna d'una altra, bé no ens enganyem sóc cridanera, m'enfado, però no estic histèrica com ara.
Menys mal que queden cinc mesos per acabar, i un mes més per recuperar-me , llavors aniré a fer un viatge no sé a on, però ens anirem tota la família, per poder retrobar-nos.
Ara per ara no puc fer més, ni dins el partit de CIU on estic, ni dins la plataforma per la Riera, ni res de res...esperarem temps millors i tornaré a ser la Montse inquieta i nerviosa de sempre.
I seguiré donant guerra com sempre, però m'agradaria ajudar a gent que està com jo, si en coneixeu posseu-los en contacte amb mi, potser serviré per quelcom més.
Amics, la vida es dura, i es per els valents, avui una amiga m'ha dit que no es pensava que aguantaria, i que està contenta per mi, per veure que això no em vencerà, una batalleta més dins la meva moguda i surrealista vida.

LA MEVA MARE

2007-11-05T12:20:00.000-08:00

La lentitut dels dies va passant, i cada dia són més llargs..., i el cap no deixa de donar-me voltes, de tal manera que les nits s'han tornat en nits de lluita en las que no hi ha descans, cada sommi és una batalla, contra el mal, disfressat, i quan desperto, estic cansada i amb la senssació de no haver guanyat.

Lluitant contra els dimonis, i d'altres bestioles, i en certa manera estic lluitant contra mi mateixa.

Només espero poder dormir una nit seguida, i sommiar amb les coses bones que ens aporta la vida, i que en són moltes, sense donar més voltes conèixer-vos a tots els blogaires.

I com sempre la memòria que mai falla, va viatjant en el teu món fent recordar tota la meva vida, i això és imparable, no pots dir, no vull, per bé o per mal tot retorna.

Avui que ha vingut la meva mare a planxar-me la roba, i tot i que s'ha tirat quasi bé tres hores de planxa, m'ha fet pensar que mai havia estat tant unida i mai l'havia valorat tant com ara.

Ara m'adono que l'estimació d'una mare no té límits, que no passa amb el temps, jo que de joveneta l'hi he portat tants mals de caps, no deixo d'admirar la seva energia, i tot el que ha fet per mi durant tota la meva vida, i sento tant haver-la fet patir d'aquella manera, que em fa sentir culpable, però ella mai diu res, aguanta, t'estima, t'ajuda, no l'hi ha importat treballar tot l'estiu, més de dotza hores seguides en el seu negoci, i després venir a ajudar-me, no l'importa fer més menjar, i portar-lo a casa, i com veig la energia que té als seus 66 anys, ja m'agradaria a mi ser la mitat de forta i valenta que ella.

Mai l'havia entés tant com ara, i sempre em deia, que mai estimaria a ningú com a un fill, que era una estimació incondicional, i jo contestava de mala manera, i sempre li deia que jo no volia ser com ella, que idiota!!!, ojalà fós la mitat del que és ella, només la meitat.

Hem de valorar a les nostres mares, ara que estem a temps, i aquest és un tribut per a ella, la MARE QUE EM VA PARIR!!

FEM CASTANYES!!!!

2007-11-01T10:23:00.000-07:00

Avui dia 1 de novembre, dia de tots Sants celebrem la castanyada i mengem panellets, és la nostra tradició, però es veu que cada vegada ens anem tornant massa anglo-saxons, i ara està de moda Halloween, Per què?, segurament per interessos comercials, per vendre més disfresses, més ous, que envers de pintar-los els nens van tirant per les façanes de les cases del poble, i per les voreres.

No tenim el carnestoltes, per disfraçar-nos?, no entenc les ganes de adoptar altres costums que no formen part de la nostra cultura, tant que volem conservar-la, comencem per cada un de nosaltres i dins les nostres possibilitats ensenyem i eduquem als nostres fills perque mantinguin la castanyada, i els panellets.

Ens passem el dia criticant als americans, dient-nos i creient-nos que nosaltres sóm millors, que no ens enganyen tant com a ells, però ens estem convertint en una còpia d'ells, que no es correspon amb les nostres creences i cultura.

QUE ESTÀ PASSANT ?

2007-10-30T13:15:00.000-07:00

Barcelona, està colapsada, es desmorona, cada dia milers de persones pateixen un "via crucis", per poder arribar a la feina, cada dia es fa un esvoranc més, i els sitemes de transport no funcionen com tindríen que funcionar, i ningú es fa responsable de res.

El que està clar és que hi ha hagut una mala gestió, des del principi, i que no s'ha tingut en compte la qualitat del sòl, a qui tindran que reclamar els usuaris del transport públic?

Estem a Catalunya, la més moderna, de la que surten molts impostos per la restat de l'estat?, o estem donant passes enrera a tots els nivells?

Bé la qüestió es que volem una solució JA!!!

JA SE EL QUE VULL FER QUAN SIGUI GRAN

2007-10-27T10:20:00.000-07:00

Avui dissabte, i demà aviat serà fosc, però tot pasarà, i demà mirarem endarrera i veure'm les marques de les nostres trepitjades.

Potser és el temps, potser tot plegat, però comença l'estapa final, i ja estic arribant a la META, Bien!!!!!

La veritat és que aquest temps, que estic sentada a la butaca, o al llit, em deixa pensar, cosa que a vegades no faig quan estic bé, també a vegades llegeixo biografies, que m'agraden molt, o bé busco poemes per llegir en el programa de ràdio que segueixo fent cada setmana, i como no us he conegut a vosaltres, a tot el grup blogaire, i això ha estat un gran descobriment, de ben segur que d'estar bé no hagués entrat en aquest món.

Apart de tot això, estic renovant armaris, i vestuari, vull renovar-me, vull canviar, preparar-me per estar bé, per sortir al món quan estigui preparada, i el que faig , i quan ho penso em sembla superficial, es buscar el meu propi estil, intentar possar-me cremes, pintar-me, tenir millor aspecte, ja que com a vegades us he explicat (això penso), jo era de la tribu dels hippies en els anys 80, i em creia , i segueixo creient de que s'ha d'ésser natural, un mateix, però amb els anys també veus, que un està millor si està ben cuidat, i tens bon aspecte.

Recordant les tribus dels anys 80, vosaltres de quina erèu?.

Jo com he dit era la dels hippies, que ens pensavem que erem los "más mejores" i ens passàvem els dies parlant, i criticant a la societat que nosaltres creiem que ens criticaven, i no volíem ser superficials, no volíem entrar en la roda de la societat, erem uns antisistema, amb grenyes, roba de colors, posat passota, i etc.. etc.. Llàstima que va ésser un grup que va entrar en el món de les drogues , i com un blogaire em va dir, varen tirar a tota una generació pel wàter.

I ara, em miro aquells anys, com una lliçó, una carrera de fons, i miro els adolescents, com miro el meu fill, i segueixen lluitant per fer-se el seu lloc dins el món, buscant el seu espai, la seva personalitat, buscant la seva vocació, en fi buscant la seva vida, el "life motive".

Tots hem anat despitats, hem buscat el que volem fer i el que volem ser, altres com jo encara busquen, encara que em sembla que ja sé el que vull ser de gran, vull ser JO MATEIXA I FER EL QUE VULGUI !!!!!

AIXO ES MOLT PESAT

2007-10-23T10:47:00.000-07:00

Estic tant cansada, que no tinc forces, ni físiques ni animiques per escriure, avui he tingut que estar al llit quasi bé tot el matí, ja que ultimament, tinc moltes ganes de vomitar, i mal d'estòmac, apart del de sempre mal d'ossos que això ja ho havia superat, perqué m'he acostumat, mal de cap, que bé es soporta, però aquest mal d'estòmac m'he està matant.

Penso amb tots vosaltres, i en visitar-vos, però el cap em balla, mentre us escric aquestes paraules.

El que més por em fa és el cansament anímic, i noto que estic començant a fallar, en aquest sentit, no tinc ganes de res, només d'estar estirada i no pensar, i en tot i això els dilluns i dimecres vaig a classes de català, pel Nivell C, i m'obligo, per sortir d'aquesta neguitor que tinc, i de les poques ganes de fer res.

Soposo que tot és normal, però es tant cansat, que cada setmana em costa més recuperar-me, ara em solo recuperar el dijous, i ja veus, divendres toca injecció una altra vegada, però bé dintre de tot bé, seguim aquí aguantant.

L'ATARDOR

2007-10-21T10:47:00.000-07:00

Ara recordo la cançó de Collage, que deia així:

Aquellos días de otóño se hacían eternos....

siempre la misma pregunta dónde estás tú...

Ara que es fa de nit, molt abans, i que els dies s'escurcen, donant pas a la nit.

Ara que els arbres canvien de color, i les seves fulles cauen,

dins d'aquest mar de colors, em vull banyar, acaronar-me,

sentir la olor a terra, a arbres, a Natura, sentir olor de fulles seques.

Ara que el temps camina més lent, omplint-nos a tots d'aquella buidor,

de melangia, de records passats i presents, i d'allò que queda per venir,

ara vull sentir-te més a prop, ara que tinc fred, i els meus peus busquen calor.

Ara vull escoltar aquelles paraules, alegres, aquell soroll de vida,

aquells dies d'estimar-se, d'estar cuberts per una manta,

de caminar en el bosc, i sentir la fredor del nostre alé,

ara com sempre, seguirem donant pas a una nova estació,

una estació més en la nostra edat, en el nostre camí.

Amics, tots suaus, sentint les veus dels passatgers, obrim el pas,

sentim entre tots la calor de l'amistat, comprensió,

sentim tal i com és la vida.

-MONTSE-

Per tots vosaltres, us dedico aquestes paraules...per un atardor sense fronteres.

EL MEU VIATGE

2007-10-18T13:50:00.000-07:00

Després de gravar el programa de ràdio, de llegir, de passar una bona estona, estic a casa, pensant, per variar, mirant tots els vostres blogs, intentant contestar-vos, i a la vegada em fico amb altres blogs per conèxer a més gent.
Avui un dia regular, porto tres dies amb ganes de vomitar, amb mal d'estomac i recollint més cabells que mai, menys mal que tinc molt de cabell, si no estaria completament calva, com una bola de billar.
Ara bé, animada, a vegades agobiada d'estar a casa, de no poder fer més, i veient que el meu esperit cada vegada es rebela més contra el meu cos, però bé.
Vaja aventura la meva, una vida plena de contradiccions i entrebancs, de petita volia ser diferent, i al final em vaig sortir amb la meva, però no volia que fos així, però bé, com a vegades dic, la vida s'enfila, la vida t'ensenya, i sempre podem rectificar.
No es que tingui arrepentiment, per tot, per algunes coses i d'altre banda he tingut experiències espectaculars, i les recordo amb alegria, mai amb melangia, perqué el que no ens convé ha de marxar de les nostres vides.
Vaig passar una época que em sentia, inferior, dolenta, bruta, no em sentia bé amb mi mateixa, i em va costar una depressió, però ho vaig superar, perqué el que ha passat, simplement ha passat, i ara amb el cap ben alt, segueixo endavant, tot i visquen en un poble, que al principi no em va rebre gaire bé, però que ara em sento estimada per molta gent, i penso als meus 41 anys, " A pastar fang" jo sóc jo i les meves circumstàncies.

El poble, petit, abans, però es petit amb la gent de sempre, el poble que a vegades et jutge, i després s'oblida de tot, és el meu poble, bo o dolent és el meu poble.

Demà serà un altre dia, avui he escrit aquests petits pensaments, per si us serveix, per reflexionar, o bé per entretenir-vos.

AL FINAL

2007-10-16T12:00:00.000-07:00

Quina tristor veure al GREAT PRETTENDER, i veure com la malaltia el va consumir, quanta gent s'ha perdut en el camí de la malatia i de la incomprensió. La SIDA, se'l va endur quan encara no era hora, quan encara tenia molt per aportar.

Costa dir la paraula SIDA, però aquesta pandemia continúa avui en dia, extenent-se pel món sense mirar ni edat, ni raça, ni condicions, el que sembla es que tots hagim donat l'esquena a una realitat que encara continua matant a la gent.

No sé perqué, m'ha vingut a la memòria Freddie Mercury, també puc recordar a en Joan, José, Angel....i a tots aquells que no he conegut, i a tots aquells que segueixen lluitant contra la pandemia.

Encara no estem a redolç, ni hi ha cura, sort en tenim en els països més avançats per poder accedir a una medicació, altres no tenen aquesta sort, l'altre dia mirava un documental al canal Odisea, i mostràven com estava la malaltia a Africa, Surafrica i la Xina, i els oïdes sords que fan els eus governants, i la resta del món, si no es troba remei i medicaments per a tothom, tornarà a revifar als nostres països "avançats", amb noves "cepas", ja que segons els científics, el virus va mutant a mica en mica.

No podem girar l'esquena, i tornar a moure¡ns, com en els anys 80, quan estàvem tots "cagats" i ens feia por donar la mà a un malalt, i estàvem tots esparverats intentant mirar i vegilar a qui ens acostàvem, però la SIDA no té marca, la gent no té una senyal al front que ho posi, i a mica en mica ens anem contagiant.

Cal no baixar la guardia, i seguir lluitant perquè es pari la pandemia. Sense por però seguir lluitant.

Jo per desgràcia tinc amics morts de la Sida, per drogues, per ser gais, per tenir parelles que els han contagiat,... i és molt cru veure la degradació de la malatia, mai he tingut por a ajudar-los , a parlar amb ells dels seus problemes, i ara vull estudiar per ajudar a aquest col.lectiu, que últimament hem oblidat, sobretot el que més ajuda es la comprensió i l'estimació que els puguis oferir.

Jo me'n vaig salvar, d'altres no, tinc un deute amb ells.

QUE RES NO TINC PER DIR QUE NO M'HO DIGUIS TÚ...

2007-10-14T13:11:00.000-07:00

I em queda tant per fer Bona sort!!!

Poderoses son les lletres d'algunes cançons del nostre amic, Llúis LLach, en las que em sento identificada, igual que el camí de la fotografia, és el camí que em queda per recòrrer, a on em portarà ara?
Veure el final o mai s'acaba?

Quan reflexiono sobre les meves vivéncies, a vegades, penso però... que idiota, però a vegades penso, he ressorgit de les cendres, he tornat a la vida, i realment el que vull fer, es ajudar a retornar a la vida a tanta gent emb tants problemes similars com els meus, i dir-los que és possible la Sortida, sí un vol sortir.
Vull consolar a aquells que ja no tenen esperances per la malatia, i vull donar un missatge, d'esperança, als qui no la tenen.

La vida es llarga, i avegades massa curta, per poder portar a terme tots els projectes que tenim, el que tinc clar, que no miraré cap a un altre costat mentre hi hagi gent patint, aquesta desgràcia, que encara que sembli passada, està més actual que mai.

A tots els amics blogaires, no mirem cap a un altre costat, aquesta malaltia, no deixa pensar, ni estimar, només pensar en tu mateix, i destrueix tot el que toques, hem d'afrontar-lo de cara, amics, encara que sigui a través del blog, hem de pensar, que aquestes persones, poden ser els nostres amics, els nostres fills, nosaltres mateixos, mai se sap a on et reconduirà la vida, ni a on et portarà.

Bé no us vull inflar el cap amb les meves idees, però em sento que tinc una responsabilitat, d'aquí el voler estudiar, per poder ajudar als altres, perqué per molta experiència, necessito el títol.

I ara que estic eufórica d'amor i sensibilitat un missatge, us dono UNA ABRAÇADA, I UN PENSAMENT D'AMISTAT.

LA VIDA, SEGUEIX ENFILANT-SE....

2007-10-12T10:40:00.000-07:00

Cada cosa al seu lloc, a mica en mica, tot torna al seu lloc, els temps ens dona la raó, i els amics estimats retornan una altre vegada.

Tot passa, i els sentiments retornen, les mirades, els somriures i l'alegria de tornar a veure a la gent estimada que m'ha acompanyat tota la vida.

La meva gent, que és la meva família, la meva vida, des de la infància fins a la maduresa, passant l'adoléscencia, passant el camí esquerp, de l'época que anava amunt i avall, i que m'estava matant, en un món irreal, suburbà, de color gris, de cases tristes i cutres, de gent de mal viure, amb els seus codis étics, amb la seva legalitat, amb la seva llei.

Perduda, sola, malferida, caminava sense destí, dolorida, destroçada, i jo em preguntava:

- On estarà el final???

La meva pell, era d'un altre color, la meva mirada estava morta, no podia caminar, i cada nit em deia:

- Aquesta serà la última vegada, no ho faré més.

Parèntesi, dos anys perduts, i amb ells, part de la vida, maltreta.

Viatge exótic, meravellosa experiència, conèixer i saber que fóra d'aquí, hi ha VIDA...

Caminava perduda, buscava sentiments on agafar-me, destroçant a la gent del meu voltant, quan de perdó vaig necessitar.

Els anys 80!!!! quina vida!!!, quin camí!!!

Vaig voler volar massa depressa, vaig voler ésser diferent...I tant que en sóc de diferent, si us expliques les mogudes !!!, sóc tant diferent, i a vegades tant irreal, tant estranya...A vegades em dic:

- estàs paranoica.

- Paranoica jo????

Sí, tinc les meves paranoies, però mai m'oblidaré del que va passar fa ja, vint anys, quan buscava i no trobava...

Ara van haver moments irrepetibles, piscodèlics, i fins i tot misteriosos, escoltant a Lou Reed, Janis Joplin, etc....

Quants han caigut?, Molts !!!, QUE JA NO HI SÓN, i recordaré sempre a tota la gent que no va poder ni saber sortir del CAMÍ SALVATGE !!!!

SOM TOLERANTS?

2007-10-09T08:27:00.000-07:00

Ahir a TV3, varen entrevistar a un noi de Premià de Mar, que és gay, aquest noi portava anys suportant les burles i insults dels seus companys i companyes d'escola, i a més a més de l'angoixa d'explicar-ho als seus pares, fins que cansat de tant assetjament va decidir sortir de l'armari, els seus pares el van recolzar, i juntament amb el seu tutor va decidir dir als seus companys que es Gay, des de llavors tothom l'acceptat tal i com es, i no s'han tornat a produir més burles.

Un acte molt valent per part d'aquest noi que es diu Alex, sobretot partint de l'homofobia que hi ha en la societat i en les escoles, i per la seva curta edat.

El que es parlava en aquesta notícia es que ademes de sortir de l'armari ells, ha de sortir de l'armari la seva família, i sortíen una associació de pares i mares de Gais i Lesbianes, de l'associació LAMBDA de Barcelona, on explicaven molts de pares, el que els hi havia costat acceptar la condició sexual del seus fills, i poder dir-ho a amics i coneguts.

Tots hem se sortir de l'armari un dia o altre, tots tenim coses per explicar i que amagar, això em va fer pensar en la tolerància, és a dir en la poca tolerancia cap a aquest col.lectiu.

En realitat canviaria alguna cosa si el vostre millor amic, o el vostre fill fos Gay?.Seguiria essent la mateixa persona, que hem conegut, només que ha decidit donar un pas més cap a la seva pròpia identitat, i aquest pas l'hem d'ajudar a donar entre tots.

l'aplec i el correllengua, i ....

2007-10-07T10:49:00.000-07:00

Avui a Malgrat es festa!!, l'Aplec de la sardana, al Parc Francesc Macià, hi he anat una estoneta, i he vist un bon ambient de gresca, i molta gent per treballar perquè les coses surtin bé des de les 7 del matí, amb un dia calurós com si fóssim ple estiu.

També cal destacar les carpes dels Templers, molt interessants, i segons tinc entes, el mes que ve, es faran unes jornades a l'Antic Hospital al carrer Passada, us confirmaré els dies,

Cal afegir que avui era la reunió sobre l'arbreda de Can Feliciano.

O sigui que ens passem mesos sense fer res, i aquest cap de setmana estave ple d'activitats on anar .

Això sí, on estava la mestressa????

EL COMPROMÍS DE MALGRAT

2007-10-06T13:03:00.000-07:00

El correllengua ha anat molt bé, tots els que recitavem ens hem esforçat, i en aquests temps de presses i poc compromís, val la pena col.laborar amb gent del poble, amb ganes de fer coses, a canvi de res, però el més gratificant de tot es quan en aquestes jornades queda demostrat, que som una pinya, quan volem.
No recordava del gratificant que es treballar, i prendre part activa en les "mogudes" que es fan al poble, ja que fa uns quinze anys, que no em movia, per tenir els fills massa petits, però ara que he tornat PREPAREU-VOS TOTS.
Totes aquestes trobades fan que em torni a relacionar amb gent que feia anys que no em relacionava, que torni a sentir l'impuls del poble, i els somriures d'amics de tota la vida, i el companyerisme d'aquells anys, plens de sortides, de ganes de crear, de fer i de no estar-se parat a casa.
Ara dins les meves limitacions actuals, que són moltes!!!, fer aquestes petites col.laboracions, m'omplen una altra vegada, i potser que acabi trobant el meu destí, al que porto buscant des de l'adolèscencia-

2007-10-05T08:38:00.001-07:00

Aquesta setmana gravarem el programa, ja que pels motius que tots coneixeu, la setmana passada no va poder ser, espero que surti tant espontàni com els anteriors, perqué m'he adonat, que es millor ser espontàni que portar-ho tot en un guió.
I demà fan el correllengua, al Parc de Can Campassol, hi haurà un recital de poemes, i concerts de música, a mi em varen demanar per llegir-ne un, i una amiga em va donar una poema de Miquel Martí i Pol, molt bònic per recitar i que et fa sentir orgullós de la nostra llengua.
Dins les meves possibilitats espero, poder col.laborar emb el que pugui en els afers del poble.