viernes, 24 de agosto de 2007

AVUI ES DIVENDRES

Avui es divendres, i és el millor dia de la setmana , per mi, ja que normalment em poso la injecció el dicendres, per la qual cosa, estic malament quasi bé tota la setmana, però el divendres es quan començo a recuperar-me, llàstima que a la nit toca.
Estic molt contenta pels comentaris que heu fet al meu bloc, gràcies a tots.
Cada dia sommio que estic treballant, però que estic de baixa, com es menja això?, aquesta nit ho he sommiat, deu ser que trobo a faltar la feina, ja que mai he estat tant de temps a casa, i la veritat és una mica agobiant, no sé com tantes dones prefereixen quedar-se a casa tot el dia!, jo només deixaria de treballar, si tingués molts de diners, i a canvi pogués estudicar i fer totes les activitats que m'agraden, però estar a casa tot el dia és un rotllo!!
Quan acabi el tractament, em replantejaré la meva vida, i decidiré d'una vegada que vull fer quan sigui gran, crec que amb 41 anys i dos fills, ja és hora!, de moment toca pensar, descansar, llegir...
El que m'agrada més de tot, es comunicar sentiments, ajudar a sentir-se millor a la gent, parlar, i escoltar, i sobretot conèixer amb més gent i compartir diferents punts de vista de la vida, política, etc...
Avui aprofitaré per sentir-me més lliure, fins ara...

"Allargo la mà, i no sento res,
allargo el braç, i ningú l'agafa,
solitari és el meu món,
ple de ferides en el cor.

Alço la vista, i veig el cel,
avui es blau magnific,
giro el cap, i estàs tú,
dona'm la mà company,
dona'm la pau que busco."
Montse

6 comentarios:

Lucía Solís dijo...

Cada cop que decideixo que vull ser de gran passa alguna cosa que em fa canviar d'idea. He decidit improvitzar. Jo faré 42 anys aviat, no et pensis...
Porto tres anys de grans canvis a la meva vida. He après moltes coses i ara les estic començant a posar a la pràctica. Cada dia em sento més lliure i amb menys ganes de planificar el que faré demà. Em deixo anar...
Això és molt difícil per un esperit pràctic i raonador com el meu però estic aprenent. No li vull donar voltes a tot ja li donaré quan sigui el moment. Si no ho faig així, acabo angoixant-me per coses que, potser, no seran com jo me les imagino o esperant coses que no seran tan bones com jo espero.
Ah! Divendres. A mi m'agraden els divendres però també els dissabtes, diumenges, dilluns... Cada dia és bo si el vius plenament.
Entenc que si et trobes malament no és el mateix però segur, segur, segur que hi ha alguna cosa que fa que aquell dia sigui especial. Un somriure, un gràcies, un llibre, un menjar,... Pensa-ho!

garmir dijo...

Hola Montse:
Nosaltres estarem amb tu sempre que ho necessitis donan-te suport moral.
Com a anécdota et dirè que recordo dels meus temps de Medicina, que ens van ensenyar que somiem cada nit, peró només recordem el somiat si ens despertem en fase REM, pero cada nit tots somiem, altra cosa es que ho recordem.
Jo del temps d´atur a casa,recordo que el temps em passava estudiant , a internet, veient el 3/24 o llegint diaris.
Una salutació.

´´ dijo...

Vaya yo hace unos meses tambien queria parar y mirar por donde ir y vamos es lo que he hecho , este verano me lo he reservado para eso y creo que he ido desojando la margarita , yo siempre pongo a Parrot en mi blog porque sus discos me ayudan , por ejemplo estas dos canciones :

GUARDO LA LLUVIA




Guardo la lluvia,
las manchas se diluyen,
las lágrimas se endulzan y el silencio no pregunta.

Guardo la lluvia,
infiernos que se apagan,
secretos confiados a un amor a prueba de agua.

Sólo guardo el agua de la lluvia, el aire tibio,
he soltado mis maletas, he vaciado mis bolsillos,
he empezado gota a gota a descontar.

Guardo la lluvia,
la que se lleva el barro y aclara los sentidos,
la que moja mis zapatos.

Guardo la lluvia,
la que mi cara lava, la que mi alma hechiza
y mi corazón rescata.

Sólo quiero que no pare de llover
mientras mi camino vuelvo a deshacer... otra vez.

NO POT SER

Sé que no aprendré el que no he après, ni refaré tot el que ja he desfet.
Sé que no puc ser tal com tu vols per molt que em collis ls cargols.

Sé que no és senzill d’entendre,
sé que tinc un món a perdre.

Però tot i que no et vull fer patir,
sé que no responc a allò que esperes de mi.
M’he esforçat per intentar canviar,
però el meu esperit no es vol deixar domar.

Potser que a la fi no trobi res perquè el que busco no existeix,
però també sé que quedar-me aquí no servirà per fer-te més feliç.



Vamos que en ocasiones hay que escojer y eso es perder cosas . Es como salir de la ducha .

´´ dijo...

mas que poemas son canciones , las letras estan aqui :

http://www.marcparrot.com/

vas a discografia y clicas en letras de cada disco .

MC dijo...

mira Montse, per experiència sé que les coses no passen perquè sí. amb els anys que fa que arrossego la malatia he après que al capdavall la única cosa que puc fer és donar-li les gràcies. ara visc i veig la vida d'una altra manera. té més coses positives de les que et pots arribar a imaginar, però d'això ja en parlarem.

una superabraçada i un petó, vida.

Anónimo dijo...

Montse, gràcies pel comentari que has deixat en el meu bloc! Penso que potser ens coneixem... però no sé qui ets. Sigui com sigui, et desitjo el millor a nivell de salut i de felicitat!! Una abraçada.